Ahir el president Pujol va celebrar 90 anys. Gent que no comparteix el biaix que darrerament se li dispensa, optà per posar en dansa un web amb la intenció de poder construir xarxa. I felicitar el president, amb fil directe. Noranta anys és una xifra, d’altra banda, que fa respecte.

Coincideix en el temps la crisi de El PI amb la visita oficial del M.H. Quim Torra, a Mallorca. A Petra, el president català va tenir l’oportunitat de compartir la vetllada amb més de tres-cents comensals. Un acte organitzat implacablemente per l’Assemblea Sobiranista.

Finalment, Puigdemont i Comín ja són al Parlament Europeu. Això, d’entrada, suposa un revés difícil de pair pel cantó espanyol. És una humiliació engaltada directament al més profund del sentit democràtic. Mentre a Europa els exiliats poden campar lliurement i, fins i tot, representar electors, al Regne d’Espanya, el mateix, significa presó i repressió.

Finalment, Pedro Sánchez ha resultat investit. Aquest cop ha guanyat la ideologia, de carrer. L’independentisme -basc i català- han posat en valor el mirar d’aturar la dreta, en les versions que sigui. Fins la més extrema, que ara ja campa en seu parlamentària.

Pedro Sánchez va convocar eleccions per tal de sortir-ne reforçat. Així pensava conformar una majoria parlamentària que li facilités tirar endavant la formació de govern. Lluny d’això, els resultats el van abocar a una major precarietat.