Ara, el suplicatori

Finalment, Puigdemont i Comín ja són al Parlament Europeu. Això, d’entrada, suposa un revés difícil de pair pel cantó espanyol. És una humiliació engaltada directament al més profund del sentit democràtic. Mentre a Europa els exiliats poden campar lliurement i, fins i tot, representar electors, al Regne d’Espanya, el mateix, significa presó i repressió.

En aquest context es fa molt complicat, des d’una òptica sobiranista, comprendre cap pacte amb el govern d’Espanya o cap intent d’organitzar cap mesa de negociació.

Un cop Puigdemont i Comín han accedit al Parlament Europeu, l’espanyolisme més o menys ferotge s’ha activat. Hem vist accions encaminades a intentar erosionar la presència dels ara ja eurodiputats catalans. Numerets què, realment, no sabem si perjudiquen més als seus autors que als destinataris, perquè no han passat de ser una mostra prou folklòrica de la Marca Espanya.

Avui l’Eurocambra comunica al ple l’inici del suplicatori d’ambdós diputats. Comença un nou estira i arronsa entre Europa i Espanya. L’objectiu és aixecar la seva immunitat. Veurem en que acaba tot plegat, vist que tot això ja estava més que previst i que aniria d’aquest color.

Malgrat tot, seguim endavant.