CREURE ÉS CONVENIENT

FÈLIX VILLAGRASA | @FVillagrasa. “Ningú no és obligat a creure”. Cert, no es pot creure per obligació. Si es decretés l’obligació d’un culte, el resultat seria una religió amb una immensa majoria d’hipòcrites, de gent que només creuria en aparença i per conveniència. Això ha passat i passa per tot arreu i en tots els temps. “Voldria creure, però és irracional”.

L’ARTICLE 155 CE AL CALIFAT DE LES BANALITATS

TOMÀS-MARIA PORTA. Els partits polítics espanyolistes ens amenacen de tornar-nos a aplicar l’article 155 CE. És cert que així com Vox, C’s i PP no saben oferir-nos res més, el PSOE fa com una cuca de llum: ara està pel diàleg, ara està pel 155 CE. És una mutació que semblaria fruit d’un al·lucinogen si no fos perquè tots sabem que els socialistes sempre fan el que més els convé. Pragmatisme o cinisme? Podeu triar.  

LA “VELENCIANITZACIÓ” DE CATALUNYA

FÈLIX VILLAGRASA | @FVillagrasa. Desnaturalització, folklorització, cultura popular de baix nivell i, un cop abaixat el llistó cultural, substitució, castellanització, trivialització i desvalorització del que és propi; tocar-ho tot, engrapar qualsevol cosa sense aprofundir, masegar per estovar i fer més digeribles els missatges subliminals o evidents.

Un govern progressista a Catalunya podria encetar…

JAUME MOLSOSA. El titular de l’entrevista que l’Antoni Bassas (diari Ara de 22/12/2019) fa a Jéssica Albiach, Presidenta de Catalunya en comú-Podem, és: “Si vols ser la Dinamarca del sud, no pots convertir Catalunya en un paradís fiscal”. I quina és la recepta que la senyora Albiach fa per evitar que siguem aquesta arcàdia fiscal? (una qualificació força enginyosa i perversa). Doncs reformar l’IRPF i apujar l’impost de successions.

CANVI CLIMÀTIC: TEMPS NATURAL I TEMPS HISTÒRIC

FÈLIX VILLAGRASA. Deixo clar, de bell antuvi, que jo crec en el canvi climàtic perquè ho diuen els periodistes, els científics i els diletants a cada instant que el temps atmosfèric no es comporta segons les expectatives humanes, que és molt sovint des que tinc us de raó.

El PSC progressista, de què nano?

JAUME MOLSOSA. Raimon Obiols és el pare de la paraula progressista (metàfora). Des de finals dels 70 fins que es va jubilar, aquest mot apareixia desenes de vegades en els seus discursos, sempre associat al seu partit.