Aquest dies tòrrids del mes de juliol em trobe immers en la lectura d’un llibre de poesia que m’ha colpit, “Un tros de cel a les butxaques”, de Vicent Nàcher i Ferrero (Editorial Neopàtria, Alzira, 2019).

La desaparició dels éssers estimats, d’aquelles persones que durant els nostres primers anys foren un referent, un puntal imprescindible, crea un buit enorme a la casa familiar on la mirada tèrbola per les llàgrimes ompli l’absència de presències. I uns noms són dits en veu alta i gravats en cada barandat amb un bes.

L’editorial Neopàtria publica, en la seua col•lecció Mare Nostrum, el tercer llibre de poesia de la doctora en dret Pura Peris, A frec de pell.
Pura Peris és una poeta amb una veu sensual, suggerent, vital i diàfana.
A frec de pell és una col•lecció de huitanta haikus dividida en quatre apartats de vint poemes: primavera, estiu, tardor i hivern.

Paul Antschel fou un jueu de parla alemanya nascut el 1920 en una regió romanesa que anys més tarda passaria a formar part d’Ucraïna. Els seus pares foren deportats a un camp d’extermini nazi on van morir, l’un de tifus i l’altra d’un tret en el cap.

Josep Igual (Benicarló, Baix Maestrat, 1966) és un orfebre de la paraula, un escriptor polièdric i incansable que des de finals de la dècada dels huitanta (recordem que l’any 1988 va obtindre el Premi Roís de Corella-Ciutat de València amb el seu segon llibre, 35 poemes) ens ha anat oferint una variada mostra del seu quefer literari el qual inclou dietaris, retrats, reculls d’articles, novel•les, reculls de contes, poesia i fins i tot algun treball discogràfic: Sort per tu (Tram-Gmi, 1998).