JOSEP SORT i LA COVARDIA NACIONAL

JOSEP SORT i LA COVARDIA NACIONAL FÈLIX VILLAGRASA | @FVillagrasa. La desqualificació de Josep Sort (Reagrupament) de la llista electoral de Junts x Catalunya per al proper 14 de febrer (si no hi ha sorpreses) ha estat fulminant. La recerca per les xarxes dels...

El país que no volia

JAUME MOLSOSA. El cas de Jordi Arasa, un inspector dels mossos que apallissava a tort i dret gent pacífica, m’ha fet reflexionar sobre el meu país. L’han condemnat, al mosso, a més de dos anys de presó i, tot i estar processat, ha estat ascendit. Eduard Sallent, cap dels mossos, justifica aquest ascens dient que és “un procés reglat en el qual ell fa uns exàmens, supera unes proves i respecte a la borsa total dels aspirants surt o no surt”.

COMENÇA EL SEGLE XXI

ALBERT RIERA | @albertriera. Cap altre fet, des del canvi de mil·leni, ara fa dos dècades, no ha marcat la història mundial com la pandèmia del coovid19. Gairebé tot el món en quedarà afectat, l’economia global entrarà en crisi i si una cosa és certa, ara per ara, és que vivim en la més absoluta de les incerteses, com no feia decàdes.

Ardor guerrero…

JAUME MOLSOSA. Els dilluns, a l’espai de l’Ara que ocupa l’inefable Moliner, Fernando Trias de Bes, escriu sobre temes normalment econòmics i de governança. Farà cosa d’un mes, el 13 d’abril de 2020, ho feia sobre la conducció de la crisi del coronavirus i, embolicat en la bandera guerrera que impera en el llenguatge, escrivia que: “Ho sento, però quan un país està en guerra, els generals agafen el comandament dels exèrcits.

EL MIRACLE DE LA PERVIVÈNCIA CATALANA

FÈLIX VILLAGRASA | @FVillagrasa. En primer lloc, la primera paraula del títol: pervivència: romandre viu. Però hagués estat més afinat supervivència: mantenir-se amb vida malgrat les penalitats i els perills de desaparèixer. Aquesta seria una aproximació més definida si tenim en compte la història contemporània que narra el doctor Casassas en aquesta seva darrera obra, de moment.

M’HE ESCAPAT!

FÈLIX VILLAGRASA | @FVillagrasa. Ho he de confessar: m’he escapat del confinament. Sí, sé que és una falta, o un delicte, una estafa a la col·lectivitat, sí. I sé que em poden enxampar, em poden renyar, em poden multar, em poden dir que sóc insolidari, jo, que tota la vida he fet el passerell per ajudar els altres i m’he ajudat ben poc a mi mateix.