ALBERT RIERA. Com a resum de l’anàlisi de la nit electoral proposo la suma d’escons que encapçala aquest article i que Pedro Sánchez hauria de contemplar molt seriosament a partir d’aquesta mateixa nit. La suma dona majoria absoluta: 176 diputats.
JAUME MOLSOSA. Esther Vera, directora del diari Ara, publica una entrevista a Miquel Buch, Conseller d’Interior, en l’edició del 3/10/2019. Em sobta un destacat al mig del text i llegeixo l’entrevista sencera, quan no tenia cap intenció de fer-ho.
FÈLIX VILLAGRASA. No estem en guerra –encara–, però el clima entre els imperialistes espanyols i els nacionalistes catalans és bel•licós. I no ho dic pas per les baixes causades darrerament entre les files dels contenidors d’escombraries i altres elements urbans. No.
JAUME MOLSOSA. En una entrevista que Ester Vera fa a l’Ara a Artur Mas, la periodista li pregunta sobre Buch, i el polític respon: “És frívol pensar que la dimissió de Buch resoldria els excessos policials”. Que és tan com dir que “tan li fot qui hi posis que a aquests no els mana ningú”.
FÈLIX VILLAGRASA. Ens ho tornarem a deixar perdre (tot i que aconseguir-ho és dificilíssim) per la falta d’intel•ligència política dels nostres representants. Ja va passar el 27 d’octubre de fa dos anys. Es podia atribuir, llavors, a un excés de bona voluntat i de noblesa, al pes del cristianisme oriental que caracteritza la nostra cultura, al joc d’equilibris d’aquell govern de coalició com l’actual.
JAUME MOLSOSA. No m’agrada gens citar-me, però avui no me’n queda una altra. El dia 15 de setembre jo mateix escrivia en aquest bloc sobre una vaga general a Catalunya: “I sí, nosaltres en pagaríem les conseqüències, ben cert. Però jo no he vist mai una independència, una evolució, una revolució, sense ferides. I si la que hem de pagar és la de l’economia jo estic disposat a fer-ho”.
