La geometria de Miquel Gil

Des que vaig descobrir la seua veu trencada afegint-li força i profunditat a les cançons d’arrel tradicional del grup Al Tall, que m’he sentit seduït i atrapat per Miquel Gil. L’any 1986 abandonà el grup de Vicent Torrent i Manolo Miralles per a formar Terminal Sur, un projecte brillant però amb un ressò insuficient. En Terminal Sur ja trobem ben traçats els camins musicals per on pretén avançar en la seua carrera en solitari, i l’aparició el 2001 del disc “Orgànic” iniciaria una etapa creativa realment poderosa i respectable.

‘Sempre que estaves sola’

MANEL ALONSO | @Manelalonsocat. Durant la segona meitat de la dècada dels noranta del segle passat el panorama de la música en valencià passava per una etapa obscura, plena de silencis, quasi subterrània. Entre aquells que mantenien viva a contracorrent la flama hi...

‘Cançons de la roba estesa’

MANEL ALONSO | @Manelalonsocat. Abraham Rivas, un músic multiinstrumentista de Xàtiva que fins ara havia acompanyat els cantautors Òscar Briz o Ona Nua, que havia participat en projectes poètics musicals com La màquina del temps, o havia fet duet amb Xavier Morant en...