‘Ifis i Iante’

MANEL ALONSO  |  @manelalonsocatala.bsky.social   |  @manel0152

Les metamorfosis, del poeta romà Publi Ovidi Nasó, és un poema narratiu escrit en hexàmetres que ocupa quinze llibres. Un poema mitològic sobre la creació i la història del món. Segurament, l’obra del període clàssic que més influència ha tingut sobre la tradició literària occidental.

Basant-se en alguns dels seus llibres s’han escrit al llarg del temps diverses obres teatrals, com és el cas de la faula Ifis i Iante del llibre número nou. Una faula en què Ovidi ens narra la història d’amor entre dues dones, on una d’elles es presenta en societat transvestida d’home. Durant el segle xvii, a la França dels cardenals Richelieu i Mazarin, el poeta i dramaturg Isaac de Benserade, un home vinculat a la cort i amb una obra influenciada per l’antiguitat clàssica, s’acosta a la faula d’Ovidi i escriu una obra teatral en vers del mateix títol.

Isaac de Benserade, amb una voluntat de transgredir i deixant de banda bona part dels prejudicis de l’època, escriu la seua obra tot explorant qüestions tabús com ara la identitat de gènere i l’homosexualitat femenina, i ho fa anant més enllà del que podia haver insinuat Ovidi o anaren els coetanis de Benserade. I a pesar del seu atreviment, aconseguix el reconeixement del públic. Una qüestió aquesta que ens fa pensar que no tot en la història humana és blanc o negre, sinó que de vegades entre col i col s’ha pogut plantar una lletuga, encara que a la fi cap flor sola fa una primavera.

El resultat final de Benserade supera el seu propi temps i convertix la seua obra en moderna. Al llarg dels segles s’ha anat representant a França i en altres països europeus en les seues respectives llengües, però, ai las, mai en llengua catalana.

L’editorial de Martorell Adés i Ara ha editat Ifis i Iante en català. La traducció ha anat a càrrec de la poeta, narradora i traductora de Tavernes de la Valldigna Encarna Sant-Celoni i Verger.

Encarna és una dona amb una gran sensibilitat poètica, profundament feminista i defensora dels drets de les persones LGTBI. Ella s’ha encarregat  d’escriure també l’extensa i completa introducció a la biobibliografia d’Isaac de Benserade, a Les metamorfosis d’Ovidi i a l’obra Ifis i Iante, tot avisant-nos que a pesar de l’atreviment d’Isaac de Benserade, aquest no és cap defensor dels drets dels homosexuals, ja que amb els anys es revelarà com un misogin, un homòfob i un masclista, com ho era la societat de l’època.

L’edició de l’obra, que no la introducció, és bilingüe. Encarna Sant-Celoni ha optat per una traducció amb mètrica i rima, i ho ha fet d’una manera artesanal, aconseguint un resultat bell i brillant.

Ifis i Iante és un llibre d’una lectura amena i actual, encara som al bell mig del debat sobre la identitat de gènere i la lluita dels drets de les persones LGTBI, que l’actual onada reaccionària ha tornat per desgràcia a qüestionar. Un clàssic de la dramatúrgia francesa que conserva tant la seua bellesa literària com l’interés sociològic.