Els que no hi són

He llegit una inesperada notícia. El TSJC no considera que el jutge jubilat Aguirre prevariqués ni fes malversació. Han arxivat la querella. No ho trobeu sorprenent? Qui podia imaginar que el TSJC deixés sense càstig el creatiu jutge jubilat Aguirre?

Com podia ser que un tribunal que va considerar culpable Laura Borràs fes una cosa així? Realment els criteris del TSJC són de tal qualitat que ningú pot dubtar de la justícia.

La justícia espanyola va fer un acte de sublimació en triar qui havia de presidir el TSJC. Ara tornaran a decidir qui presidirà aquest tribunal. Suposo que d’aquí a pocs dies ho sabrem, però em fa l’efecte que l’actual és incomparable.

La justícia és inescrutable. Ja veieu com és de difícil que declari el company de la presidenta madrilenya, mentre que fer declarar i imputar al fiscal general de l’estat és bufar i fer ampolles. Seria llarg enunciar tots els fets. Seria molt il·lustratiu col·locar totes les decisions dels jutges i magistrats i introduir-les en el ChatGPT per veure què en treia. La intel·ligència artificial ens sorprendria. Potser millor provar ans amb DeepSeek. Tot arribarà.

Vaig al tema de la setmana passada. M’alegra veure que les coses van anar per on havien d’anar. El Reial Decret que va aprovar el govern espanyol es va reduir a les mesures que tenien a veure amb les més peremptòries necessitats de la gent. Bona feina de Junts.

L’únic que em sap greu és que les mesures que Pedro Sánchez havia tret a l’altre decret, la reducció de l’IVA d’aliments bàsics i els descomptes de l’IVA de gas i electricitat no tornessin a aparèixer. Confiava que Junts aconseguiria que s’incloguessin de nou. Suposo que sabrem com va anar aquest punt.

Malgrat els absurds escarafalls de Gabriel Rufián, que és un zero a l’esquerra, no la republicana, vull dir la coma de l’aritmètica, les coses van anar bé. El portaveu d’ERC té uns atacs de gelosia que el mataran. Aquest home haurà de prendre una benzodiazepina. Té més ressentiment d’absurda classe que els Comuns, que ja és dir. Joan Tardà, ell i en Joan Herrera, que no sé on para, deu haver trobat algun endoll, podrien fundar el club dels ressentits socials.

Diria que aquests dies som, a Catalunya, en un temps de poc independentisme i molt centrats en temes econòmics. La presidència de la Generalitat ha decidit impulsar aquest discurs. Sembla que hi ha més música que lletra, però mentre sona la música la gent està entretinguda i sembla que hàgim arribat a la normalització. És complicat que la música acabi tenint una lletra que rimi. Sense la lletra veurem què passa.

He escoltat propostes de Salvador I lla i els seus consellers i conselleres que requeririen un pressupost extraordinari de tres o quatre legislatures. Jo, sense la independència, ho veig complicat. Podia ser amb un concert com el basc, però és més difícil que la independència.

Per la independència no caldria l’acord d’Espanya, seria un conflicte en què sortiríem lliures. Difícil, però possible. El concert és completament impossible perquè haurien d’estar d’acord els espanyols i això no passarà mai.

Amb tot, com he dit altres cops, Illa està fent una bona feina per mantenir-se en el càrrec. Fa un discurs que crea esperances en molta gent i transmet serenor. Els que voten serenor, que són molts, els tindrà a la butxaca. Junts està fent una bona feina, aïllat com està, manté el llistó i és un actor polític. Aliança Catalana va endavant gràcies a l’ajut de tots els que l’ataquen. La resta, avui, no compten a Catalunya.