‘Terminus’

MANEL ALONSO | @Manelalonsocat.

L’any 2015 una novel·la d’un autor desconegut, Joan Benesiu, obtenia dos premis de reconegut prestigi: el Premi Llibreters i el Premi Crexells de Novel·la per Gegants de gel (Edicions del Periscopi). Una narració d’una ambició literària que va sacsejar el nostre casolà panorama literari.

L’any 2019 l’autor va tornar als prestatges de les llibreries amb un altre títol: Serem Atlàntida, un llibre també publicat per Edicions del Periscopi, que confirma la llarga llista d’expectatives que Joan Benesiu havia creat i, a més, ho feia amb un altre premi sota el braç, el Premi Ciutat de Barcelona.

L’any 2024 apareix la que és la seua tercera novel·la, Terminus, i ho fa en la mateixa editorial.

Joan Benesiu és un personatge un tant atípic. És un escriptor que després d’iniciar la seua carrera literària amb el seu propi nom, Benesiu és un pseudònim, va ser capaç d’aturar-se i reflexionar en profunditat sobre què volia fer realment i després reinventar-se. No va ser fàcil, però a la fi tant la crítica com el públic lector li ho han agraït.

Durant aquesta darrera dècada Joan Benesiu ha sabut crear un estil i una veu molt personals. Una manera d’enfocar la realitat filla d’un pensament marcat per una mirada filosòfica que posa en dubte i li pega la volta a tot allò que veu i sent. Joan Benesiu mai es queda en la superfície, sinó que gaudix capbussant-se fins arribar al fons marí on inventa o reinventa el seu propi univers.

No és ostatge de la trama narrativa. És conscient que en una novel·la cap de tot mentre es mantinga un fil argumental, encara que siga prim. En Terminus el fil el sosté Teresa, una professora de l’Escola d’Arquitectura que ha vist desaparéixer el seu alumne més brillant. El jove estudiant viu obsessionat per la recerca d’informació sobre un projecte que pretenia assecar la mar Mediterrània, Atlantropa. Terminus és un llarg viatge, en diverses etapes i en moments vitals diferents de la protagonista per Europa: París, Budapest, Alacant… Un viatge en el qual Joan Benesiu recorre el passat del continent tornant a esbossar les velles fronteres, unes fronteres que han estat font de conflicte, i ho fa per a després dibuixar una altra Europa possible.

Terminus és el lloc on acaben els projectes que no es pogueren realitzar.

Joan Benesiu, entre altres qüestions, reflexiona sobre el necessari espai vital de les nacions i la voluntat d’aquestes d’eixamplar-lo. Sobre les relacions humanes com a individus i com a tribus. Sobre l’espai i la voluntat de transformar-lo en el nostre benefici. Sobre arquitectura. Sobre els sentits i en especial el de la vista, el qual ha imposat la seua dictadura a la resta. Vivim en una societat superficial on mana la imatge que es projecta i contra la qual es revolta Joan Benesiu, un escriptor que ens convida a gaudir dels altres quatre sentits. Un escriptor que ens ensenya a mirar d’una manera obliqua el món, obligant-nos a fer-nos preguntes.

Terminus és un llibre intens i amé, allunyat d’un simple passatemps de diumenge per la vesprada. Una aposta decidida per la literatura en majúscules.