‘Musicant Estellés’
MANEL ALONSO | @Manelalonsocat.
2024 ha estat l’Any Estellés, a pesar que la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana decidí d’una manera sectària no commemorar-lo. Ha estat perquè la societat civil, algunes institucions públiques com ara ajuntaments i diputacions provincials han decidit fer-ho possible.
Vicent Andrés Estellés és l’escriptor valencià en llengua catalana més conegut, reconegut i estimat del País Valencià. Un poeta que compta amb una legió de lectors incondicionals de diverses generacions. Un gruix de lectors que d’una manera o altra s’han organitzat per a celebrar com cal el centenari del seu naixement.
L’excusa del centenari ha servit perquè editorials públiques i privades editaren i reeditaren llibres, estudis i antologies del i sobre el poeta de Burjassot. També perquè els nostres músics tornaren a visitar l’extensa obra del poeta per a oferir al públic els seus poemes convertits en cançons. Entre els diversos grups i solistes que ho han fet trobem la cantautora d’Almenara resident a Puçol Eva Gómez. Aquests darrers quatre mesos de l’any Eva ha enregistrat a Egostudio-Grabaciones de Puçol el disc de títol explícit i alhora suggerent Musicant Estellés.
Des del meu humil punt de vista, Eva Gómez compta amb un dels sons més personals de l’actual panorama musical del País Valencià. Un so acústic en què els instruments de corda, acompanyats per la viola de roda i una percussió òrfena de bateria i caixes de ritmes electrònica, tenen un protagonisme rellevant.
Eva Gómez ha seleccionat poemes del Llibre de Meravelles, del Llibre de Xàtiva, Obra completa I, L’amant de tota la vida, Mural del País Valencià, Obra Completa IV, Les pedres de l’àmfora i el Llibre d’exilis.
Eva ha arriscat en la seua tria personal, ja que s’ha atrevit amb alguns poemes que compten amb una versió musical molt popular, com ara M’aclame a tu, que cantà Ovidi Montllor, Ací em pariren i ací estic, que canta Andreu Valor, o Amor quan plou i quan fa sol, que canta Paco Muñoz. S’ha arriscat i ha sabut dotar la seua versió d’un ritme i d’una melodia que fan oblidar des del primer compàs la versió anterior.
El maridatge de música i poesia és totalment equilibrat. La música en cap moment és al servei del poema, sinó que el so musical es marida perfectament amb el ritme i la música interna dels versos, oferint-nos noves evocacions, nous suggeriments.
Eva Gómez ens oferix una lectura musical de la poesia de Vicent Andrés Estellés amb un so folk, mediterrani, amb ecos de rumba i de fandangos, de cançons de bressols. La seua veu és protagonista, però és una veu que no vol ni pretén imposar-se sobre els instruments: guitarra, baix, bandúrria, bouzouki, mandolina, que ella mateixa toca, o el violí, la viola de roda, el caixó, el pander, el riq, els bongos, el canter, el shaker, que toca Laura Miñarro. Laura és una peça fonamental en els projectes musicals d’Eva Gómez, junt amb ella s’ha encarregat de la gravació, la mescla, el màstering i la producció d’aquest Musicant Estellés.
Un disc amb un so molt personal que ens connecta amb la vida, amb un país que volguérem possible i amb la poesia.
