Die Fledermaus
El ratpenat (Die Fledermaus) de Johann Strauss arriba al Gran Teatre del Liceu de la mà de Marc Minkowski i els seus Musiciens du Louvre, una de les operetes vieneses més famoses i conegudes, plena d’embolics amorosos, jocs de seducció i canvi d’identitats i molt d’humor.
Al catàleg de Johann Strauss II hi ha desenes de valsos de factura exquisida i diverses operetes, entre les quals destaca Die Fledermaus (El Ratpenat), una comèdia deliciosa que, sota una aparença frívola i festiva, n’amaga una àcida crítica de la moral burgesa de la Viena de l’últim terç del segle XIX.
Die Fledermaus (1874) es pot definir com una comèdia romàntica d’embolic. Tracta sobre una festa esplèndida –que es concentra en un segon acte vertiginós– on afloren els vicis de la societat burgesa de Viena: la superficialitat, la doble moral, l’engany, la infidelitat. I després d’aquesta festa, un personatge concret, Gabriel von Eisenstein, rebrà un gran escarment. Eisenstein és un arquetip del burgès del segle XIX: porta una vida elegant, cabalosa i representa l’ordre social, feliçment casat amb la seva dona Rosalinde. Però alhora ha estat condemnat a vuit dies de presó per agredir un policia i aprofita la seva última nit de llibertat per escapar-se per unes hores a la festa que celebra a casa el seu nou veí, el Príncep Orlofsky . A aquesta festa també hi assisteixen, per diferents vies, la seva dona –que amaga una infidelitat amb un antic amant, Alfred–, la seva serventa Adele –que ha mentit la seva mestressa per intentar caçar un marit ric– i el seu millor amic, el doctor Falke, que ha ordit un pla per tornar-li a Eisenstein una broma pesada que aquest li va gastar en la seva joventut, quan tots dos eren dos aspirants a Don Juan aficionats a la vida dissoluta. Al final, entre xafarderies, embolics i ampolles de xampany, Eisenstein i bona part del seu cercle social quedaran exposats en la seva ridícula hipocresia.
La música
Die Fledermaus arriba al Liceu en una única funció, el 18 de desembre, coincidint amb el 40è aniversari de la seva estrena a Barcelona, el 1984. D’aquesta manera, la imminent arribada de Les Musiciens du Louvre és una oportunitat fantàstica per commemorar Die Fledermaus en el seu 150è aniversari de l’estrena absoluta de l’obra. Gràcies a la seva inimitable combinació d’humor i xampany, la comèdia de Strauss està molt vinculada a les festes, i qualsevol representació s’acaba traduint en una gran explosió d’alegria, i més si qui condueix la funció és el mestre francès Marc Minkowski.
Minkowski s’ha cultivat un prestigi lluent en l’escena de la música clàssica de les últimes dècades gràcies a la seva exploració del repertori barroc –el francès, fonamentalment però també l’italià– i les seves interpretacions a partir de criteris històrics sòlidament documentats.
Per a aquesta funció, que forma part d’una extensa gira europea que fa més d’un any que funciona, Minkoswki comptarà amb un elenc sòlid de joves cantants: el baríton anglès Huw Montague Rendall serà el protagonista, Gabriel von Eisenstein, mentre que la seva dona Rosalinde la cantarà la soprano romanesa Iulia Maria Dan. La serventa Adele és un paper per a soprano coloratura amb números llampecs, i se n’encarregarà l’alemanya Alina Wunderlin. El rol del príncep Orlofski , encara que masculí, està escrit per a veu de mezzo i se n’encarregarà Annelie Sophie Müller. La resta de papers seran per al baríton Michael Kraus (Frank, el carceller), el tenor Robert Lewis (Alfred, l’amant), la soprano Sandrine Buendia (Ida, germana d’Adele), i dos barítons croats, Krešimir Špicer i Leon Košavić, com l’advocat Blind i el doctor Falke –àlies El Ratpenat, el protagonista encobert d’aquesta història– respectivament.
Aquesta serà una funció semi-escenificada a partir d’un concepte de Romain Gilbert –amb moviments i vestuari específics per a cada personatge– en què també hi haurà dos convidats extra: el mateix Minkowski dirigirà els valsos del brindis com un personatge més , i el públic està convidat a riure, aplaudir i celebrar amb els cantants. Tota una festa.
Imatge: Benjamin Chelly
