Tensions internes a ERC
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) es troba immers en un intens debat intern. Després d’un llarg període marcat per la repressió, l’exili i la negociació amb el govern espanyol, la direcció encapçalada per Oriol Junqueras ha posat en el punt de mira la necessitat de recosir tant el partit com el país. En una entrevista recent, Junqueras va afirmar que cal “recosir ERC, però encara més recosir el país” — una declaració que subratlla les tensions internes per definir l’estratègia política de futur.
Dins del partit, veus com la de Xavier Godàs han expressat la necessitat d’abandonar “les estratègies fetes de màgia” i apostar per un full de ruta independentista plausible i sostenible. Aquestes declaracions arriben en un moment clau, que podria determinar el rumb de la formació.
Relacions complexes entre partits independentistes
Les relacions entre els partits independentistes segueixen sent un desafiament per a la unitat del moviment. Un exemple és l’actitud de Junts per Catalunya, que ha optat per ampliar les seves aliances estratègiques, com demostra la seva recent reunió amb la cúpula de la UGT a Waterloo. Aquest moviment podria ser un intent d’atraure suports més enllà dels cercles estrictament independentistes, tot mostrant una voluntat d’ampliar la seva base social.
Mentrestant, la cooperació entre ERC i Junts al Parlament segueix sent irregular, amb acords puntuals que no aconsegueixen consolidar una estratègia comuna més enllà de l’àmbit institucional.
El debat lingüístic i la identitat cultural
Un altre tema central és la llengua catalana, que continua essent objecte de debat tant a nivell nacional com internacional. A la Catalunya Nord, la justícia francesa ha ratificat la prohibició d’utilitzar el català als plens municipals, fet que posa de manifest les dificultats per garantir els drets lingüístics en territoris històricament catalanoparlants.
A la Unió Europea, el reconeixement oficial del català també està encallat. Polònia ha declarat que Espanya no ha sol·licitat formalment que es tracti aquesta qüestió al Consell de la UE, posant en dubte el compromís real del govern espanyol en aquesta matèria.
Moviments al Parlament de Catalunya
Al Parlament, els darrers dies han estat marcats per decisions polítiques rellevants. Junts i el PSC han aprovat un salari mínim català de referència de 1.400 euros mensuals, una mesura que preté reforçar l’estat del benestar a Catalunya. En paral·lel, una iniciativa contra les seleccions esportives catalanes ha estat rebutjada, mantenint viu el debat sobre la projecció internacional de Catalunya en l’àmbit esportiu.
En una mostra d’unitat poc habitual, el PSC, ERC, Junts i els Comuns han sumat forces per exigir que el coneixement del català sigui un requisit imprescindible per treballar als jutjats de Catalunya, un avenç clau per a la normalització lingüística en el sistema judicial.
Relacions tenses amb el govern espanyol
Les relacions entre Catalunya i el govern espanyol continuen marcades per la tensió. La Conferència de Presidents ha reflectit les diferències entre Pedro Sánchez i Salvador Illa respecte al model de finançament autonòmic, especialment en relació amb les demandes de finançament singular de Catalunya.
En paral·lel, Carles Puigdemont ha tornat a situar-se al centre del debat polític amb una entrevista a TV3 en ple pols amb Pedro Sánchez. Aquesta aparició reafirma el seu paper com a figura clau en el panorama polític català i en les relacions amb el govern central.
