Confiem en Deulofeu

ENRIC I. CANELA | @enriccanela

Em sorprèn una mica la crítica d’Esquerra Republicana de Catalunya a la gestió de Salvador Illa. Aquests dies la Junta de Seguretat de Catalunya ha acordat augmentar la dotació de Mossos d’Esquadra, cedir competències de vigilància mediambiental als Agents Rural, no traspassar a la Generalitat la gestió policial de ports i aeroports i incorporar la Policia Nacional i la Guardia Civil a emergències (112). Un balanç deplorable. Evidentment un retrocés en el concepte de policia integral de la Generalitat.
ERC es lamenta. Jo no sé si sereu capaços de recordar qui va fet possible que Salvador Illa sigui president. Les raons d’aquesta traïció a l’independentisme és difícil de saber. Jo he especulat amb algunes hipòtesis, però no veig quina mena de raonament conduïa a això. Tampoc molta gent d’ERC que ocupava càrrecs se n’ha beneficiat i alguns dels que queden, marxaran. Si alguna cosa destaca en la gestió Illa és que no té pressa, va fent. Es posa uns taps a les orelles i va fent el que creu millor per al seu model de Catalunya espanyola. No dubto que vulgui una Catalunya rica, però plena, no gaire.
Per què Marta Rovira va fer el que va fer? La van amenaçar amb alguna cosa greu. Altres persones es van sentir coaccionades? No sé si ho sabrem algun dia, però el resultat, fins ara, catastròfic. Ara surt Junqueras, convençut que serà investit president d’ERC, amenaçant amb no votar el pressupost sí el PSC no compleix. Ja tremola Salvador Illa.
Mentrestant, ERC espera la solució del seu conflicte. Qui guanyarà? Sembla bastant lar que Junqueras té més possibilitats, moltes més. Més encara quan els exclosos de Foc Nou diuen que ells es queden al marge. Quedar-se al marge, si ho fan, vol dir investir Oriol Junqueras. És el que volen? A canvi de què?
De fet, Foc Nou no té més que dues opcions. Una és llençar-se a afavorir la candidatura de Godas. Si ho fes a fons, podria perdre Junqueras. L’altra és desfullar la margarida. Aquesta opció és una opció pro-Junqueras que els permetria dir, als ximples, que ells s’han mantingut neutrals.
La victòria de Junqueras podria ser enviar a la Unitat de Cures Intensives a ERC. Dubto que la desafecció aconseguida de manera tan brillant s’aturés sota la seva batuta. Si li sumem Joan Tardà desindependitzant ERC i dient que no és independentista, que és republicana, ja tenim els dos partits germans el republicà d’esquerres (ERC) i el monàrquic d’esquerres (PSC). Dic esquerres per contraposar-los a altres opcions.
La travessia del desert. Jo confio, però, en Alexandre Deulofeu. Ell ens va dir que la fi d’Espanya seria el 2029. No sembla que anés errat. La independència de Catalunya dependrà de què fem nosaltres aleshores, abans o després. Probablement, caldrà evitar que ERC continuï prenent decisions “intel·ligents”. Vejam si evoluciona i els independentistes acaben prenent les regnes d’ERC. Els necessitem.