‘Anatomia patològica’

MANEL ALONSO | @Manelalonsocat.

Hi ha un temps en la vida de qualsevol ésser humà en què d’una manera inesperada s’ajunten diverses circumstàncies de caràcter personal amb altres de caràcter col·lectiu i conformen allò que alguns anomenen una tempesta perfecta. Una tempesta on el dolor, la frustració, la ràbia, la por o el desànim llancen l’individu d’un colp brutal fora de la seua habitual ruta de navegació, aleshores resta com un nàufrag en un illot. Un alteró des d’on intuïx un possible final, però també des d’on albira el camí recorregut amb més o menys traça. A Vicent Borràs, just abans de la pandèmia de la covid19, se li va diagnosticar un càncer. La malaltia i la posterior intervenció quirúrgica van transcórrer abans, durant i després de l’obligat confinament. Era a punt de complir seixanta anys, l’edat en què es va jubilar. Foren dies d’espera, dies d’esperança, dies en els quals l’estat d’ànim pujava i baixava com si estiguera dalt d’una muntanya russa. Borràs escrivia un dietari que després titularia Anatomia patològica i subtitularia Dietari dels dies gats. Un dietari amb un peu en el present i un altre en el passat. Feia un recorregut pels seus anys de docent, que va iniciar en un centre educatiu d’Alacant, ciutat on quatre dècades més tard i diversos destins tornaria per a tancar el cercle definitivament.

També fa un recorregut vital, familiar: la figura del pare artista, la de la mare amatent, de les coincidències casuals d’algunes dades.

Un recorregut per la seua trajectòria com a escriptor, el narrador que sempre fou, repassant els títols publicats. Del poeta que mai no va acabar de ser. Compta amb moltes hores lliures i recupera vells documents de l’ordinador. Els llig i ens oferix una mostra de la seua poesia inèdita, aquells versos que considera que han envellit amb dignitat. Recupera la seua vessant d’articulista i ens oferix també algun que altre article.

En realitat, Anatomia patològica conté dos dietaris, aquell que dona títol al volum i Quadern d’Alacant, més breu, que parla dels últims mesos com a professional de la docència i on, en un moment determinat, fa una reflexió social i lingüística comparant l’actitud dels alacantins sobre la llengua en els anys huitanta i en l’actualitat.

Anatomia patològica no és un mur de lamentacions i ràbia, és un quadern on l’escriptor d’Algemesí ens relata el que han estat les seues vivències com a professor, escriptor, pare, fill, marit…, l’apassionat per la música i d’una manera especial per l’obra dels quatre de Liverpool.

Un home malalt atrapat per les complicades circumstàncies que ens va tocar a tots viure a principis de la dècada dels anys vint.

Un llibre on la literatura és companyia en hores d’incertesa i refugi davant del dolor.

Amb Anatomia patològica. Dietari dels dies gats va obtindre el Premi València de Narrativa que atorga la Institució Alfons el Magnànim i edita Bromera Edicions.