‘La promesa dels divendres’
MANEL ALONSO | @Manelalonsocat.
Escoltar el nom de Rafa Lahuerta Yúfera porta immediatament el lector a una novel·la, Noruega, que en encetar-se la dècada dels vint va ser una sorpresa positiva que va sacsejar el mercat editorial valencià. Un títol d’un autor que aleshores només tenia una obra publicada, La balada del bar Torino (2014). Enguany Lahuerta torna amb una novel·la sota el braç: La promesa dels divendres.
Rafa Lahuerta Yúfera és un home de l’escuderia que les darreres dècades ha anat creant Llibres de la Drassana, la qual compta amb narradors de la talla de Toni Sabater, Felip Bens, Miquel Nadal o Guillermo Colomer, entre altres.
La promesa dels divendres és una narració autobiogràfica, on l’autor ens parla de la seua adolescència. Rafa Lahuerta Yúfera és fill d’un forner que en la seua joventut fou membre de la brigada paracaigudista i d’una dona filla de l’emigració. Membre d’una família treballadora, amb una germana petita i un germà sord i amb un trastorn autista. La seua llengua materna fou el castellà, encara que la del seu pare era el valencià.
L’adolescència de l’autor coincidix amb la lluita del pare contra un tumor cancerigen que uns anys més tard el portaria a la mort. La figura del pare és fonamental en el relat. D’ell heretà l’afició pel València CF, del qual el fill es fa un seguidor radical. Però no heretà la passió per l’ofici de forner. De fet, es considera un forner fracassat.
L’adolescència sempre és una etapa de la vida complicada per a qualsevol persona, però per a Lahuerta Yúfera ho fou una mica més. El declivi de la salut del pare, la difícil situació familiar, la recerca d’una identitat, d’un sentit a la vida, el convertixen en un jove difícil, malcarat i abocat a l’abisme de l’odi.
De colp i volta apareix una xica en el seu camí i amb ella el desig, la tendresa d’una parella que vol i necessita. Però el seu caràcter fa impossible que s’inicie i es consolide una relació. Ella, al poc de temps, desapareix d’escena i pren relleu una amiga de la mateixa colla. Una xica amb la qual el protagonista queda cada divendres. Hi ha entre els dos l’ombra de la desapareguda. Amb la nova amiga pren consciència de la llengua del pare, no sols a nivell oral, sinó també literari. Però de nou la seua immaduresa fa que la relació es trenque.
En el llibre de Rafa Lahuerta Yúfera hi ha un escenari, la ciutat de València, que en aquesta ocasió i durant uns pocs capítols compartix protagonisme amb Barcelona. En l’obra literària de Lahuerta Yúfera la ciutat de València és un ésser viu amb els seus racons lluminosos i ombrívols, un animal en contínua transformació que acaba compartint protagonisme amb el narrador.
Un altre referent és el futbol i els colors d’un club, el blanc i el negre, en aquesta novel·la encarnats en la figura del Matador, Mario Alberto Kempes.
Rafa Lahuerta Yúfera passa comptes amb l’adolescent que va ser, amb la vida, i ens traça els camis que el van portar de l’obrador d’un forn a la literatura.
