Un pensament oblidat entre els fulls d’un quadern
MANEL HURTADO.
Un aforisme és una sentència, un pensament a mode de màxima, una frase curta amb una bona dosi de lucidesa, on l’autor mostra la seua capacitat d’observació, la seua saviesa. Manel Alonso i Català s’hi val d’aquesta tècnica en el seu darrer treball per fer-nos reflexionar: “Un pensament oblidat entre els fulls d’un quadern” (ed. Neopàtria, 2024), on demostra tot el pòsit que ha assolit després d’anys de creació literària. L’aforisme és filosofia, és certesa, és reflexió. Un bon llibre d’aforismes ens ha de sacsejar, ens ha de commoure, ens ha de fer obrir els ulls, ens ha de fer pensar en definitiva. I això, aquest recull que ens ocupa, ho aconsegueix amb escreix. Tot i que el mateix autor ens fa un incís: En forma d’aforismes s’han dit bestieses de l’altura d’un campanar, això sí, bellament escrites. En quant a bestieses, no és aquest el cas, ja que s’hi tracta de cinc-cents aforismes ben aguts.
No resulta fàcil escriure un llibre d’aforismes, però Manel Alonso i Català ho aconsegueix. Ací trobem un compendi de la seua trajectòria vital i sobretot, literària. Ha conreat la literatura infantil i juvenil, ha destacat amb l’assaig, la novel·la, la poesia i tot tipus de narratives i així queda reflectit al llarg del llibre: De l’aforisme al poema, del conte breu a l’apunt filosòfic. Viatges engrescadors travessant fronteres intangibles.
Un llibre d’aforismes ha de ser el reflex més fidel del seu autor, perquè és fruit de la seua veritat, de la seua capacitat d’observació, de la seua experiència vital. Entre aquestes pàgines trobem el Manel devastat: és necessari acomiadar-se correctament abans de partir. Sense el comiat, el dolor que deixa l’absència és atroç; l’escriptor que té molt a dir: en la creació literària, com en la vida, hem de ser conscients de cada paraula i de l’energia que crea en encadenar-se amb altres; l’observador que pateix pel món que l’envolta i pren partit: La utilitat del negacionista rau en el fet que ens obliga a tindre el nostre argument al dia; i també tracta de posar trellat, de mantindre’ns alerta: La necessitat de reafirmar-nos en les pròpies idees ens porta a fer passar com a certa la mentida més basta.
Manel Alonso i Català és una veu assenyada, que cal escoltar amb atenció, sobretot quan parla de literatura: El ritme intern del poema depèn del ritme intern del poeta, una sentència exacta, raó d’un bon poema, essència d’uns bons versos. Com a bon aforiste observa i judica: La ignorància té el vici de qüestionar la intel·ligència, i no erra amb el diagnòstic, de rabiosa actualitat, malauradament.
El món editorial avança a una velocitat vertiginosa. “Un pensament oblidat entre els fulls d’un quadern” va aparèixer a les llibreries el març passat i podem pensar que ja ha deixat de ser una novetat. Però amb bon criteri, Manel Alonso i Català ens avança una altra realitat: El bon lector no està pendent de novetats. Això és inqüestionable, les bones lectures resulten intemporals, i aquesta ho serà també. Un llibre de capçalera imprescindible per a tot tipus de lector, per a consumir a glopets, com un xarop que ens reconforta, on sempre trobarem el pensament adequat de què tirar mà en un moment de dubte, d’incertesa, de necessitat. Ara que s’acosten dies assenyalats, regalar “Un pensament oblidat entre els fulls d’un quadern” (ed. Neopàtria) serà un encert, segur, i amb el pas dels anys, seguirà sent-ho.
