‘La cadira de l’artista indòmit’
bMANEL ALONSO | @Manelalonsocat.
Ester Vizcarra i Fortuny va nàixer a Mollet del Vallès, però des dels vint-i-un anys viu a la ciutat d’Alcoi, on ha desenvolupat la seua carrera de periodista en diversos mitjans de comunicació. És una gran coneixedora de la societat alcoiana i el seu treball l’ha portada a tractar amb personatges de tota mena, des d’individus anònims o mediocres inflats de vanitat, a d’altres realment genials, Alcoi és una fàbrica d’aquests darrers.
L’any 2017, en l’editorial Lletra Impresa, va publicar el seu primer llibre: Enterreu-me amb batí i sabatilles, un relat basat en la vida del poeta alcoià Joan Valls. Després d’oferir-nos diversos llibres infantils i juvenils, com també l’elaboració de diversos quaderns didàctics sobre la vida de l’esmentat Joan Valls i d’Ovidi Montllor, Ester Vizcarra ens oferix en Edicions del Bullent una novel·la basada en la trajectòria vital i artística d’un altre alcoià il·lustre, el pintor Manuel Solbes Arjona, La cadira de l’artista indòmit. Un relat extens i intens sobre un home amb un objectiu vital molt clar, viure per a la creació artística encara que això supose patir penalitats i fam. Solbes Arjona no està disposat a prostituir el seu art i fer concessions al mercat.
Ester Vizcarra ens el presenta en plena adolescència i ens va detallant diversos aspectes de la seua vida fins a la senectut.
Encara menor d’edat, Solbes Arjona se sent constret i atrapat per la família i per la mateixa ciutat petita i provinciana, i des d’aleshores inicia un llarg camí que el portarà a viure a ciutats com ara Madrid, Barcelona, Venècia, Nova York o diverses localitats de les Illes Canàries, per a tornar a la fi a Alcoi.
Manuel Solbes Arjona és un personatge ingovernable, indòmit, que no busca en cap moment la superficialitat de la fama, ni una situació còmoda dins del món de l’art modern, encara que en alguns moments cedisca a les pressions i fa algunes petites concessions per tal de sobreviure ell i la seua família, o pagar-se un viatge.
De la mà d’Ester Vizcarra i el seu protagonista anirem descobrint tot un seguit d’individus peculiars vinculats o no al món de l’art, personatges bohemis, alguns força espavilats i altres vertaders aprofitats. Veurem les misèries del món de l’art. Les complicades relacions entre els artistes, i les d’aquests amb la societat. Coincidirem, junt amb Manuel Solbes Arjona, amb un jove Ovidi Montllor a Barcelona o amb Salvador Dalí o Andy Warhol a Nova York. Rebrem interessants reflexions sobre els diferents moviments artístics de l’època i opinions sobre l’obra d’un o altre artista com ara Kandinsky.
La cadira de l’artista indòmit és una novel·la que es fa de llegir i en la qual la seua autora reivindica i ens descobreix un artista apassionat, rebel i llibertari.
