Rebel·lió judicial
La decisió del Tribunal Suprem espanyol de no aplicar l’amnistia a diversos polítics independentistes, incloent els exconsellers Santi Vila i Joana Ortega, ha posat de nou en evidència la resistència de l’Estat espanyol a acceptar una sortida política al conflicte entre Catalunya i Espanya. La negativa del Suprem a incloure els casos de malversació de fons en l’amnistia aprovada recentment pel Congrés és un nou atac a la voluntat del poble català i a l’intent de tancar les ferides obertes des de l’1 d’octubre de 2017.
Els partits independentistes han denunciat amb contundència aquesta decisió com una “rebel·lió judicial” contra el procés d’amnistia, un procés que havia estat pactat per posar fi a la repressió sobre els líders polítics i socials que van defensar el dret a l’autodeterminació de Catalunya. Aquesta amnistia, esperada pels catalans, s’ha vist limitada per la intervenció d’un poder judicial que continua actuant com un braç executor d’un estat que es nega a acceptar la voluntat democràtica del nostre poble.
La decisió judicial arriba en un moment clau, durant el debat de política general al Parlament, on el president de la Generalitat, Salvador Illa, intenta avançar en qüestions de govern com el nou model de finançament per a Catalunya. No obstant això, la qüestió de l’amnistia ha eclipsat aquest debat, ja que posa en dubte la capacitat de l’Estat espanyol de respectar els acords polítics i mostra la fragilitat del suposat diàleg que es pretén impulsar des de Madrid.
Per a molts catalans, aquesta nova negativa del Tribunal Suprem no és més que una continuació de la repressió de l’Estat espanyol contra el moviment independentista, que no ha cessat malgrat els indults concedits el 2021. Lluny de solucionar el conflicte, l’Estat continua utilitzant les seves eines judicials per frenar qualsevol avanç cap a l’autodeterminació. Aquesta situació, de fet, deixa clar que només amb la plena independència Catalunya podrà decidir el seu futur sense les limitacions imposades per un Estat que no respecta la voluntat democràtica del poble català.
L’amnistia, un tema cabdal per als partits independentistes i per a molts ciutadans, es manté com un dels punts més conflictius de l’actualitat política catalana. Aquesta darrera decisió del Tribunal Suprem torna a posar en qüestió la capacitat d’Espanya per trobar una solució real i justa al conflicte català, i reafirma la necessitat de continuar lluitant per la independència i la plena sobirania de Catalunya.
