Ell va a veure la cabra

L’arribada d’un president del PSC, la delegació del PSOE a Catalunya, al govern català no m’està proporcionant cap sorpresa respecte a la incorporació política de Catalunya al conjunt de les comunitats espanyoles.

Salvador Illa ha estat ministre d’Espanya amb Pedro Sánchez i va deixar el ministeri amb un objectiu molt clar, picar pedra per esdevenir president. Va ser un any ministre, va agafar nom, més que qualsevol altre ministre gràcies a la COVID-19. El desgavell que vivia, ja aleshores, l’independentisme feia preveure que les eleccions les guanyaria, sense gran majoria, el PSC. L’independentisme no havia arribat al màxim grau de descomposició i encara va aconseguir una feble majoria parlamentària. Van formar un govern que va acabar com el rosari de l’aurora. El govern d’ERC va entrar en caiguda lliure.

El resultat fou que en aquestes darreres eleccions, el cansament dels independentistes de votar opcions que com una espiral, donaven voltes allunyant-se de l’objectiu, va fer que l’independentisme no sumes i la majoria va ser unionista.

Dit en veu baixa, millor que Junts i ERC no s’hagin vist obligats a compartir res perquè encara s’hauria degradat més l’espai independentista. Fins que ERC no hagi fet una catarsi i s’hagi desfet dels cadàvers millor no intentar cap operació seriosa. També cal que hagin definit si volen mantenir com a un objectiu estatutari la independència o bé seguir les propostes de Tardà i del seu guru i proposar que en els estatuts del partit figuri una cosa com la de la declaració de la federació de les repúbliques de pobles ibèrics (capital Madrid).

El cas és que contra l’unionisme l’independentisme es farà més sòlid que amb una aliança entre rivals, un d’ells en descomposició.

No ens ha d’estranyar que Salvador Illa vagi a fer de súbdit del monarca espanyol, que ja hagi anat a demanar l’amistat dels jutges de Catalunya, de catalans en tenen poc, que hagi posat el conseller Duch i la delegada Borràs per espanyolitzar les delegacions catalanes a l’exterior. Dissabte, el president català tornarà a saludar la cabra, que farà les delícies del poble madrileny.

Catalunya entra en una normalització espanyola, cosa que farà molt contenta una part dels catalans. Repeteixo, res d’estranyar-se, res de llençar la tovallola. Aquests dies, veurem com es van ocupant les posicions polítiques. El debat parlamentari d’aquests dies ha permès veure algunes de les línies que es configuraran per aprovar el pressupost.

Les coses es presenten interessants. El pressupost s’aprovarà. Un cop aprovat els pactes que van permetre investir Salvador Illa, un cop aprovat un pressupost, tindran el valor que permeti el nou organigrama d’ERC. Hi ha quatre candidatures. Si, per sort, guanyés l’única independent, la candidatura proscrita de Xavier Martínez Gil i Àngel Ruiz del col·lectiu Primer d’Octubre, el pacte saltaria pels aires. Si, per contra, guanyés el messies amb l’Elisenda Alemany, acabarien de ribellers de Salvador Illa. Les altres dues em sembla que donarien suport a Illa des de la distància.

Encara que Junts també està en un procés de reconfiguració, probablement les veus dominants no canviaran, cosa que no succeirà a ERC.

Com he anat dient, les polítiques del dia a dia de Salvador Illa seran les de consolidar-se fent coses necessàries que el govern anterior no va saber ni enunciar, fent que la gent vegi que fan feina i, alhora, consolidar la Catalunya espanyola.

Hem de saber evitar-ho.