‘Alma’
MANEL ALONSO | @Manelalonsocat.
Josep Carles Laínez és un autor a qui li agrada crear en diferents llengües i exercitar-se en diversos gèneres literaris. Un home polièdric i agosarat que sovint va a contracorrent. Enguany ens oferix una novel·la breu dins de l’editorial valenciana Ontheroad: Alma.
En Alma, Laínez cedix la veu narrativa a un dels protagonistes, Atom, un individu torturat que ha convertit la jove Alma en l’objecte del seu desig i la inspiració d’un amor desbocat. El relat el situa a la ciutat de València en un temps futur i postapocalíptic marcat per la superpoblació i el deteriorament brutal del medi ambient.
Escrita en forma de llarg monòleg i amb concessions al dialecte propi de l’àrea metropolitana valentina, Josep Carles Laínez ens conta una història d’un amor malaltís.
Una relació amorosa al bell mig d’una distopia que és descrita amb cruesa i lirisme. La ciutat del tòpic de la llum i de les flors se’ns mostra com una urbs fosca, habitada per individus desencantats que semblen espectres que vaguen pels seus carrers.
Un relat inquietant, amb personatges sense alegria, sense afanys, que van a la recerca del perill i que l’únic que en realitat esperen de la vida és la seua fi.
La història d’una relació en la qual l’ambient que envolta els personatges i que ha marcat a ferro roent la seua personalitat el viuen com una obsessió que frustra el protagonista i el porta a viure entre la desesperació, el desencant i una ràbia passiva que projecta contra ell mateix. La soledat dels personatges, que es mouen com illes entre una multitud que menyspreen, és immensa i aclaparadora.
Una novel·la sobre un dels grans temes de la literatura, la passió amorosa, on l’atmosfera asfixiant que crea l’autor és fonamental.
Romanticisme en un temps postecnològic en què l’amor, en compte de portar il·lusió i esperança, és el desencadenant d’un procés patològic d’autodestrucció personal.
