Valors i valors republicans
L’escàndol que ha sacsejat Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) al voltant de la seva estructura B ha deixat al descobert unes pràctiques de desinformació i manipulació política que són profundament indignants. Aquesta xarxa secreta, finançada irregularment i destinada a generar campanyes de falsa bandera, ha estat responsable d’una sèrie d’accions concebudes per desgastar tant rivals polítics com membres del mateix partit, una estratègia tan qüestionable com cínica.
Un dels episodis més impactants va ser la creació d’un ninot d’Oriol Junqueras penjat d’un pont a Sant Vicenç dels Horts, el seu poble natal, poc abans de les eleccions europees del 2019. En aquell moment, Junqueras era a la presó, i aquest suposat atac extern buscava generar simpatia i suport polític per al líder empresonat. Tot i que l’acció semblava provenir de grups espanyolistes, s’ha revelat que va ser organitzada per la mateixa ERC. Aquesta acció va generar una repulsa general, inclosa la del mateix Junqueras, que va lamentar l’incident sense saber-ne la veritable autoria.
Aquest episodi, però, no va ser un cas aïllat. Al llarg dels anys, l’estructura B d’ERC ha estat darrere de diverses campanyes de guerra bruta. Entre les més destacades hi ha la vergonyosa difusió de cartells burlescos sobre l’Alzheimer de Pasqual Maragall, germà del candidat Ernest Maragall. Aquesta campanya va ser especialment dolorosa i va generar una gran indignació pública, tot i que inicialment es va culpar rivals polítics. Tanmateix, les revelacions posteriors han demostrat que aquesta acció va ser ideada i executada des de les files d’ERC.
Altres accions igualment infames inclouen la contractació de mariatxis per burlar-se de Junts per Catalunya en un moment crític per a la coalició de govern, així com el llançament de bitllets falsos de 200 euros acusant Laura Borràs de corrupció quan aquesta va comparèixer al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Totes aquestes accions, ideades per la mateixa xarxa, tenien com a objectiu desprestigiar figures clau del moviment independentista i rivals polítics, i demostrar la capacitat d’ERC per influir en el debat polític amb mitjans poc ètics.
El més curiós i preocupant d’aquest cas és que cap dels líders del partit ha assumit responsabilitats per aquestes accions. Malgrat la gravetat de les revelacions, no hi ha hagut dimissions ni assumpcions de culpa per part dels dirigents d’ERC. Tot plegat ha sortit a la llum no pas per una investigació externa o denúncia pública, sinó a causa de pugnes internes dins del partit. Aquestes divisions han exposat la brutalitat d’unes pràctiques que, sense aquestes disputes, podrien haver continuat amb el silenci còmplice de la direcció del partit.
Aquest escàndol planteja greus qüestions sobre l’ètica política dins d’ERC. És alarmant que aquestes pràctiques de manipulació i desinformació s’hagin finançat de manera irregular i hagin servit per erosionar no només els adversaris polítics, sinó també els companys de partit. La guerra bruta interna, amb la creació de falsos escàndols per obtenir rèdits electorals, és una pràctica que ha traït els valors de la transparència i el joc net en política.
Si ERC vol recuperar la confiança de la seva base electoral i mantenir-se com un actor rellevant en la política catalana, és imprescindible que prengui mesures contundents per acabar amb aquestes pràctiques. Això inclou la depuració interna de responsabilitats, la dimissió dels implicats i un compromís ferm amb la transparència. L’ombra d’aquest escàndol és massa llarga i greu per ser ignorada, i la inacció només aprofundirà la crisi de credibilitat del partit.
