‘El nom i la cosa’
MANEL ALONSO | @Manelalonsocat.
L’any 2018 el poeta, narrador i crític literari Antoni Prats Gràcia (Sueca, 1946) va recollir en un volum, sota el títol d’El nom i la cosa, un seguit d’articles assagístics escrits durant els anys que van del 2004 al 2007. El llibre va ser publicat dins de la col·lecció Medusa de l’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet de Llobregat. Sis anys més tard, en la mateixa col·lecció, Antoni Prats ens oferix un segon volum amb el mateix títol però amb un subtítol aclaridor: Noves aportacions. Es tracta d’una col·lecció d’articles escrits entre els anys 2015 i 2023, els quals poden ser llegits com el dietari d’un observador sagaç de les diverses realitats que l’envolten. El decurs de la política nacional i internacional, els canvis socials, els moviments econòmics, el medi ambient i la crisi climàtica…. Aquesta ha estat una dècada de canvis profunds, de grans esdeveniments, de crisi econòmiques, migratòries, sanitàries, de conteses, de processos polítics que han encantat i desencantat bona part de la ciutadania…
Antoni Prats, un veterà de la vida i de la literatura, assistix des del seu lloc a l’esclat diari de les diverses realitats que l’envolten, l’aparició o la persistència de les quals el porta a reflexionar sobre el com i el perquè, però també sobre l’actitud de molts dels seus conciutadans davant dels diversos reptes que les noves realitats arrosseguen. Angoixa el nostre autor l’actitud evasiva d’una part del veïnat, la polarització brutal de la societat i les solucions marcadament populistes que ens portaran sense cap mena de dubte a carrerons sense una eixida digna.
Davant dels grans temes, Prats també dedica espai a les qüestions del dia a dia, que no per petites i quotidianes resulten menys importants en la vida d’una persona.
Són articles breus, fills de la columna periodística, plens de la saviesa d’un home que ha viscut, d’un individu addicte a la reflexió i amb una mirada personal que defuig les vanitats d’una vedet de les lletres.
Aquest volum, a diferència de l’anterior, ens oferix a més sota el títol de Puntes de paper tot un seguit de textos breus que van des de l’aforisme al flaix filosòfic, l’opinió contundent o la reflexió puntual. Un vertader camp de mines en el qual, des d’una clara voluntat de síntesi, Antoni Prats escriu sobre assumptes vinculats a l’ésser humà, la seua relació amb la idea de la divinitat, la relació entre les persones i les diverses realitats que cadascú viu i crea.
