‘El mirall de Kalanos’
MANEL ALONSO | @Manelalonsocat.
Joan Francesc Dalmau va obtindre l’any 2023 el 39 Premi de Narrativa Vila de Puçol amb la novel·la El mirall de Kalanos, que aquest 2024 ha publicat Onada Edicions. Dalmau, nascut a Miralcamp, és un escriptor polifacètic que conrea diversos gèneres, des de la literatura infantil a la poesia, passant pel teatre i la confecció de guions per a curtmetratges.
Llibert, el protagonista d’El mirall de Kalanos, és un psicòleg amb una personalitat com a mínim peculiar. Amant de la lectura, un dia troba per casualitat un llibre d’un autor desconegut, Quim. Un llibre que l’atrapa, el seduïx i l’acaba fins i tot obsessionant. El mirall de Kalanos conté un important component psicològic i una petita galeria de personatges que són retratats a partir del seu comportament social. Llibert és el punt de connexió entre tots ells. La seua obsessió per Quim fa que el busque per tal d’esbrinar quina és la seua història i si continua escrivint. Té una necessitat patològica de saber què el va traumatitzar, quins són els seus pensaments i què el mou a escriure.
Durant més d’una dècada i amb intermitents silencis, el perseguirà i al final descobrirà que es troba en una residència de la tercera edat i que continua escrivint, que no publicant, i té un fill artista plàstic.
D’alguna manera Llibert convertirà Quim en un espill, al qual potser no li convé mirar, ja que hi pot descobrir trets de la seua personalitat gens agradables.
Així, al llarg del relat Quim es convertirà en una mena de Calamo, aquell gimnosofista hindú que va seguir Alexandre Magne per terres de l’imperi persa. Un d’aquells filòsofs que rebutjaven tot allò que fora enemic de la puresa de pensament. Calamo es va immolar cremant-se en una foguera sense ni tan sols fer un crit de dolor. Les flames de la seua pira es convertixen en relat on prenen veu els diversos personatges dins de la llum que il·lumina aquest espill i que, com altres espills, pot ser un parany on es quede atrapat el nostre pensament, un parany en què, en mirar-nos-hi, el cervell, que sempre intenta posar orde en el caos, cree un orde fals.
Quim és conscient que s’ha convertit en un espill per a Llibert i intenta mantindre una distància amb ell perquè aquest no acabe sucumbint entre les flames de la foguera que va consumir Calamo.
Com a contrapunt a la transcendència amb la qual viuen les seus vides, hi ha el personatge de Bartomeu, que deixa un dels missatges més potents i simples del llibre: ja pots viure com vulgues que el final és el mateix per a tots.
En arribar al darrer paràgraf és quan pren sentit la cita inicial de Joan Vinyoli: «Uneix-te a tots. Inventa’t l’alegria». La soledat, la tristesa, l’obsessió ens porten a immolar-nos en la desesperança.
