‘Aura en Manhattan’
MANEL ALONSO | @Manelalonsocat.
Manna-hattan és el nom originari d’una illa situada al riu Hudson a EE.UU. Pocs es podrien haver imaginat que quan els neerlandesos la compraren als indígenes que l’habitaven per articles de vidre i quincalla acabaria sent un dels cinc grans districtes que formarien la metròpoli més important dels futurs Estats Units d’Amèrica. De fet, l’illa va ser el lloc elegit per a fundar Nova Amsterdam, que en passar a mans britàniques fou anomenada Nova York.
Des de quasi la seua fundació ha estat un important centre comercial, polític i cultural, amb una projecció tan important que alguns la consideren la ciutat per antonomàsia i la capital del món. A Manhattan hi són alguns dels museus d’art més prestigiosos, els gratacels més alts del planeta, la seu de l’ONU… La ciutat ha estat escenari de sèries de televisió i pel·lícules de cinema, inspiració per a escriptors tant nord-americans com de la resta del món. No podem deixar d’esmentar ací els noms de Julio Camba, Federico García Lorca o Josep Pla. Ara, a aquesta llista se li suma el nom del novel·lista d’Alzira Guillermo Colomer, que amb la seua tercera novel·la, Aura en Manhattan (Llibres de la Drassana, València, 2024), ens oferix una mirada reflexiva, personal i valenciana sobre Manhattan, la seua evolució social, econòmica, urbanística, històrica, com també el seu poder de seducció.
El protagonista del relat, Lluís, un professor valencià de literatura hispànica casat amb una nord-americana, Margaret, ens fa de guia. Lluís és un home madur amb un passat que ens oculta. Un dia rep la telefonada d’una antiga parella, Sònia Fuster, que li demana que s’encarregue de la seua filla de dènou anys, Aura, la qual passarà un temps als Estats Units. El matrimoni l’acull i Lluís li (ens) fa de cicerone, descobrint-li els racons més bells i interessants de l’illa, com també la petjada que alguns il·lustres valencians hi deixaren.
Mentre fa de guia, un guia amb una mirada personal sobre la ciutat i el país, Lluís va recordant un estiu de la seua adolescència a la costa de la Marina acompanyat de la mare d’Aura. Un estiu que li va marcar la vida. Guillermo Colomer evoca el passat del protagonista sense fer cap afirmació concloent fins al final. Deixa que siguen els personatges els qui marquen el ritme del relat, els qui amb les seues febleses, dèries, preguntes i també amb les respostes insinuen possibles situacions que no arriben a ser sinó en la seua imaginació.
Mentre evoca el passat, Lluís compara la mare amb la filla, observa l’actitud de la seua dona que es mostra insegura i gelosa, i ens fa de guia mostrant-nos l’ànima complexa i diversa, plena de grans èxits i de terribles fracassos, d’una ciutat que ha anat nodrint-se dels somnis i de l’energia de tots aquells que arribaren un dia al seu port.
