MANDANGA FANDANGO SPANISH SHOW

MORGADES.

Quina època estem vivint nois, no n’havíem vist cap d’igual. Vist com a assistent no convidat, gosaria dir que  l’estat espanyol és digne del sainet més esplèndid i desconcertant que mai s’hagi interpretat.

Un monarca presumptament banyut, un sistema judicial d’indesitjables, que no apliquen la seva pròpia legislació “porqué no quiero”, un partit independentista,  o això diuen, que  regala el govern català a un virrei apòstol d’en Borrell i del 155, i un president espanyol que ha d’anar a declarar en una investigació sobre la seva dona. Ni en un episodi de plats bruts, de debò.

Resulta difícil d’entendre que en un sistema suposadament democràtic, basat en una divisió de poders de l’estat, hi puguin haver jutges que no acatin la legislació i que es neguin maliciosament a aplicar la llei. Però és que ja sabem, que l’estat espanyol viu instal·lat en el franquisme melodramàtic i en la defensa de la “unidad del reino”. No vol despertar i  manté el seu rellotge temporal estàtic, els segons i minuts congelats glacialment sobre el bastió del nínxol del “caudillo”. 

Com va dir la Míriam Nogueras en el seu discurs, “quan mana el PSOE continua decidint el PP”.

I què dir del cas Puigdemont?  Brutal aparició a Barcelona per recordar que les lleis espanyoles no serveixen de res i que els primers enemics són els del foc “amic”. Cal destacar la vergonyosa actuació del conseller Elena, únic responsable d’utilitzar 300 mossos per fer un operatiu policial amb l’objectiu de caçar a un home que posa urnes, urnes senyors, no bombes, urnes.

Em dibuixo una forma d’interrogant al mirall i em pregunto com sobreviurem els catalans davant el trajecte d’aquesta Mandanga Fandango Spanish Show que està instal·lat a l’estat espanyol. De vegades sento enveja i gelosia dels que han nascut en un país amb estat propi, perquè això de ser català, tot i ser entretingut, creieu-me que és molt cansat. Ai las !!!