‘Habitatge de mirades i secrets’
MANEL ALONSO | @Manelalonsocat.
Galés Edicions ha publicat aquest 2024 l’obra que l’any 2021 va ser guardonada amb el XXIX Premi d’Octubre de Poesia de Sant Vicent del Raspeig, Habitatge de mirades i secrets, de Maria Carme Arnau i Orts.
Més d’una dotzena de premis literaris avalen la trajectòria d’una autora que viu preocupada tan pel fons com per la forma del poema, però també per la difusió i projecció del fet poètic en la societat, la qual cosa l’ha portada a convertir-se en una vertadera agitadora cultural i promotora d’una quantitat gens menyspreable d’iniciatives.
Quan un edifici esdevé la llar de diverses generacions d’una mateixa família, les seues parets s’impregnen amb la memòria de les mirades i els secrets de tots aquells que van viure sota la seua teulada. L’espai s’ompli de llum, una llum que es descompon en colors, alguns càlids, d’altres freds; s’ompli d’ombres, i alguns espectres, ocults a la vista dels mortals més insensibles, hi deambulen arrossegant la inefable cadena del record.
Són edificis vells, els seus murs, construïts de pedra i fang i pintats de calç. La pedra amb el pas del temps acaba sent marcada pel dolor, la fatiga, el desig, l’amor… de les vides que sota el seu aixopluc van transcórrer. Una memòria tatuada en la seua superfície rugosa, mineral, que només una ànima sensible pot veure com es revela sota la seua atenta mirada.
El pas del temps mai no és innocu, marca el batec de la nostra existència. El temps no s’extingix, és un monstre que ens devorarà fins a convertir-nos en fills de l’oblit. A la llar es va definint un mapa de l’existència. La teua vida, la dels teus avantpassats, estan lligades a la casa.
Maria Carme Arnau i Orts recull en aquest llibre quaranta-un poemes, la majoria de vers lliure. Una poesia personal, en aquesta ocasió més diàfana que en anteriors treballs. Una poesia que naix dels sentits i d’una manera especial de la mirada. Una poesia que indaga en la condició humana, que es fa preguntes i busca les respostes en la llum i les ombres de la memòria. Una poesia que és una eina per a reconstruir el sentit de les coses, la dimensió infinita, o no, de l’ànima humana.
El llibre l’encapçala un pròleg del poeta de les comarques del sud Lluís Ferri en el qual, entre altres coses, afirma: «La poètica d’Arnau ens apropa a realitats inconegudes, ens obri camins per a comprendre el que és inabastable i ens oferix percepcions que només la sensibilitat i la paraula d’aquesta dona ens transmet amb el seu magistral domini del llenguatge poètic». No cal afegir-hi res més.