Un ram convuls de síl·labes de vidre
MANEL ALONSO | @Manelalonsocat.
El centenari del naixement del poeta Vicent Andrés Estellés i l’actitud negativa de l’actual govern valencià per tal de celebrar-lo han fet que una part de la societat civil valenciana es mobilitze, unisca energies i cree espais comuns per a reivindicar l’obra del qui es considerat el millor poeta valencià del segle XX.
Des del món editorial i fins i tot des de l’associacionisme cultural s’han editat i reeditat llibres de l’autor, estudis i fins i tot mostres col·lectives d’homenatge, com ara Estellés desconegut, a càrrec d’El Pont. Cooperativa de Lletres. Un diàleg poètic entre poetes castellonencs actuals i Estellés. O la que ens oferix Perifèric Edicions sota el títol d’Un ram convuls de síl·labes de vidre. Homenatge a Vicent Andrés Estellés.
Em centraré en el darrer, un llibre la idea i edició del qual han anat a càrrec dels escriptors de la Ribera Josep Lozano i Salvador Vendrell. Aquest tàndem de luxe, en el seu moment, també es va encarregar de l’edició en aquesta mateixa editorial del llibre homenatge a Joan Fuster Nosaltres els fusterians.
De Josep Lozano va partir la idea dels Sopars Estellés que han tingut tan bona acollida al llarg del País Valencià.
El volum sobre Estellés l’encapçala un justificació del llibre, seguida d’una nota preliminar del crític Enric Iborra, que entre altres coses remarca la popularitat del poeta que des de la seua mort ha anat en augment.
Tanca el llibre una addenda amb tres textos, un en el qual es detalla la censura que el poeta i el Grup 42 van patir l’any 1986, una entrevista amb l’artista plàstic Rafael Armegol que ha reinterpretat en pintura l’obra i figura del poeta de Burjassot i una conversa inèdita que ha transcrit el periodista Vicent Garcia Devís entre Vicent Andrés Estellés i el jove estudiant d’història Enrique Fink l’any 1984. I entre la nota preliminar i l’addenda, noranta-dues col·laboracions d’autors diversos provinents de diferents camps, la política, la cultura, l’ensenyament i la literatura. Obri el llibre el cantautor Pau Alabajos i el tanca el cantautor i sociòleg Rafa Xambó, i en l’interior també trobem la cantautora Eva Dénia o el cantant de la veu esgarrada Miquel Gil i el seu company del grup Al Tall Vicent Torrent.
Cada participant, en dues pàgines, ens oferix un flaix biogràfic o una anècdota substanciosa, la relació que com a estudiosos, docents o simples amants de la poesia han tingut amb l’obra d’Estellés, de tot plegat m’ha cridat l’atenció la quantitat d’autors que han entrat en l’univers poètic estellesià a través del llibre Hotel París. Hi ha qui s’acosta a la breu reflexió assagística i altres que han decidit donar-li un aire de relat de ficció. Hi ha també els poetes que han optat en aquesta ocasió per oferir-nos un poema: Teresa Pascual, Marc Granell, Marisol Moll, Manel Rodríguez-Castelló, Isaïes Minetto…
El llibre es fa de llegir i compta amb moments d’interés per raons diverses. No sols s’hi parla de poesia, també de periodisme i de moments històrics valencians on la tensió ambiental era corrosiva. La lectura m’ha deixat amb un bon sabor de boca, sobretot el text d’Eduard Marco, i m’ha sobtat gratament el de Mercè Viana, que entre els noranta textos és l’única que ha reivindicat d’una manera clara i contundent la figura d’Isabel Lorente com a musa i companya del poeta.
