‘Urbs’
MANEL ALONSO | @Manelalonsocat.
Urbs (Trencatimons editor, 2023) és el resultat de l’edició del 2023 de Poetes&Cia que es va celebrar el passat novembre als carrers de la Vall d’Uixó (la Plana baixa).
Enguany les protagonistes han estat ciutats del nord d’Àfrica i d’Europa, sota l’objectiu del fotògraf de la Vilavella Joan Antoni Vicent, un artista amb una llarga trajectòria com a retratista, fotògraf costumista i amant del paisatge urbà. Ha publicat un nombre important de llibres, alguns dels quals en col·laboració amb escriptors de la talla de Manuel Vicent o Joan Garí.
Joan Antoni Vicent és un fotògraf que es declara devot de la fotografia en blanc i negre, com a expressió més propera a l’essència de les coses.
La seua mirada busca les línies i les formes de l’arquitectura urbana per a suggerir i evocar sensacions diverses, com ara l’angoixa, el pas indeturable de les hores, les llargues esperes, l’anonimat dins del grup, el moviment constant, la vida, però també els microcosmos que habiten en els grans eixams que són els edificis de pisos.
La presència humana, fins i tot la que només s’intuïx, és fonamental en la seua obra. Ella li dona vida i sentit a la ciutat. La ciutat és l’hàbitat de l’ésser humà, un animal social sovint gregari. La ciutat és el producte de la seua intel·ligència i de la seua sociabilitat.
El blanc i negre de les fotografies accentua la força de la llum i de l’ombra, però a través de tota una àmplia gamma de grisos.
La mirada de Joan Antoni Vicent té la capacitat d’atrapar l’instant precís, el pas descomplexat de les persones, la rutina diària, les contradiccions causals i no per això menys poètiques, la mirada fugaç que diu sense dir tantes coses.
El treball de Joan Antoni Vicent ha estat contestat per 23 poetes, 23 maneres diferents d’entendre la poesia, d’entendre la vida. Des de Susanna Lliberós, Manel Pitarch, Antoni Gómez, Manel Hurtado, Francesc Pastor Verdú o Alfons Navarret a Maria Josep Montagut, Hermini Pérez Edo, Pau Marqués, Artur Àlvarez o Vicent Jaume Almela. Cadascun d’ells ha observat detingudament una de les fotografies i després, emprant el llenguatge escrit, l’ha reinterpretada. Una reinterpretació lliure. El poeta en aquest cas ha estat un espectador privilegiat, ha tingut l’oportunitat d’entrar dins de la imatge, d’inventar-se el so i la música intuïts en cada escenari i buscar la mirada del fotògraf i a través d’ella la seua suposada intencionalitat.
Els poetes seduïts per les imatges han compost uns poemes d’allò més personals, amb la seua pròpia veu i estil, convertint en el que a primer colp d’ull sembla un catàleg fotogràfic en una mostra de poesia actual que té la ciutat i els seus habitants com a motiu central dels poemes, però també la llum, l’ombra i les línies i formes que han quedat atrapades en cada fotografia.
Un treball molt digne, capaç de seduir-nos, d’atrapar-nos i de fer-nos reflexionar sobre la nostra pròpia vida.
