‘Deixa’m que et conte’

MANEL ALONSO | @Manelalonsocat.

Deixa’m que et conte és el producte d’una iniciativa de tres associacions culturals que han unit els seus esforços: l’Associació Cultural de Comunicació Ràdio Puçol, la Plataforma 14 d’Abril i l’Associació Cultural l’Andana. Amics del Patrimoni i la Cultura Popular, que decidiren el primer trimestre del 2023 convocar conjuntament el I Premi de Narrativa Curta Arnau Llibertat. El llibre resultant, que ha publicat l’editorial Neopàtria, recull una selecció de deu relats d’entre els cinquanta que es van presentar al premi. Inclou l’obra guanyadora i l’accèssit Joaquín Navarro.

La narrativa curta és un gènere amb una certa tradició en la nostra literatura i que ha arribat a les més altes cotes els darrers cent vint anys. Un gènere que continua amb una gran vitalitat.

La selecció de les deu obres a càrrec del jurat, format pels escriptors Manel Hurtado, Vicent Penya i Mercè Claramunt, ha tingut com a resultat una mostra intergeneracional, encara que no necessàriament representativa de la narrativa curta que s’està escrivint hui en la nostra llengua, hi trobem tres dones i set homes d’entre 15 i 80 anys, nascuts a Catalunya i el País Valencià.

El llibre l’obri el relat que va obtindre el guardó, La guitarra de Gardel, d’Imma López Pavia, una història recollida de la memòria familiar, on les dones prenen el protagonisme. Ens parla de l’emigració a l’Argentina, de la tornada a casa, de les dones valentes capaces de sobreposar-se a les adversitats de la vida.

Després trobem L’ombra de Largo Caballero, de David Barrachina, que va obtindre l’accèssit Joaquín Navarro, un relat situat temporalment al final de la dictadura de Franco que ens parla de la recuperació de la memòria, de la necessitat de nous pactes socials que superen les fractures i la desconfiança històrica.

El tercer relat que hi trobem és La ciutat, de Pau Berenguer Soriano, on es recrea una València actual convertida en l’escenari d’una guerra i on les protagonistes que intenten sobreviure a la catàstrofe quotidiana es veuen atrapades per una amarga teranyina de destrucció i violència.

Fills de la Mediterrània, de la joveníssima Lucia Guasp, és una de les grans sorpreses d’aquest recull. Un relat coral ben construït, centrat en una qüestió de rabiosa actualitat, l’emigració, les pasteres que travessen la Mediterrània plenes de gent que busca una nova terra on viure dignament i amb llibertat, on aconseguir fer realitat els seus somnis. També ens parla dels vaixells de rescat i de la gent que conforma les seues tripulacions. La narració del drama de milers de persones, algunes de les quals acaben morint en l’intent, escrita amb un punt d’esperança.

Ous de serp, de Joan Company, pren el pols a la societat urbana actual a través d’un seguit de personatges que han arribat al límit i esclaten. Un malestar que conduïx a la bogeria individual o al populisme intransigent que acabarà devorant-los.

L’hora del mar, d’Albert Palacios Alonso, ens conta l’assetjament que patix una parella de recents casats durant el seu viatge de noces en un creuer, que finalitzarà amb un assassinat. Algú ocultava un passat tèrbol que ha acabat atrapant-lo. El crim restarà impune ja que, emparat per la riquesa i el poder, el criminal no rebrà el seu càstig.

Sobre la mar i les seues dreceres, de Maria Pallàs, és un relat íntim, escrit amb una gran càrrega lírica, la història d’uns aventurers que han compartit desenes de camins conquerint muntanyes, travessant mars i deserts, arribant al límit de les seues forces. Sota el cel estrellat troben la passió i la tendresa d’un amor homosexual.

L’esperit del sabó, de Pau Marqués, és un dels relats més redons dels que conformen aquesta mostra. L’autor poua de la tradició popular els elements per a construir un relat personal amb qüestions actuals, com ara la tensió a les aules, un relat que té l’artesania del sabó com a eix central.

La fugida, del veterà Albert Hernàndez i Xulvi, és un relat inquietant amb un final sorprenent. Un home es veu atrapat una nit en una situació estranya i criminal de la qual a penes recorda res i que el té realment obsessionat.

Tanca el recull A cobert, de Jordi Espinach. En realitat, es tracta d’una faula, encara que el lector no se n’adonarà quasi fins al final. Ens situa en el que sembla un territori en guerra, però en realitat ens està parlant d’una manera imaginativa de com algunes bestioles veuen la manera salvatge que tenen els humans de divertir-se a càrrec de la por i la integritat dels animals.

La veritat és que el llibre té una lectura entretinguda, amena i mostra una gran sensibilitat social.