‘Marinada’
MANEL ALONSO | @Manelalonsocat.
La marinada és aquell vent que bufa de la banda de la mar. El nom d’aquest vent amb gust de sal és el que ha elegit com a títol l’escriptora Mercè Estrela Tena per a encapçalar la col·lecció de trenta-tres poemes amb la qual va obtindre el XLII Premis de Poesia 25 d’Abril Vila de Benissa, que ha publicat Viena Edicions.
Marinada està organitzat en tres apartats d’onze poemes cadascun: Vent salobre, Regust salnitre i Flaire de sal. Poemes de vers lliure, plens de llum, vitals.
En Vent salobre aplega un seguit de petites postals on se’ns descriu a pinzellades un escenari en què el blau del mar, la llum del sol, el marró clar i brillant de l’arena i el verd dels arrossars pròxims embolcallen l’activitat humana, fent petits salts en el temps. El treball i la festa, la pesca amb bous, el tir i arrossegament, les fogueres per Nadal, les corregudes de joies i fins i tot la defensa davant de l’especulació immobiliària del litoral… Ja que aquest espai en què ens situa l’autora són i eren les platges del sud de la ciutat de València, Natzaret, Pinedo, el Saler… pròximes a l’Albufera i la devesa. Unes postals que m’han fet pensar en les marines del pintor Joaquín Sorolla.
En Regust salnitre la mirada de la poeta és més subjectiva encara. És el jo que sovint parla del jo. Ens oferix una visió personal, és a la vora de la mar, en els llavis té regust de sal, ens lliura les petites i grans emocions que sent. Contempla i viu el present com a protagonista, de vegades com a espectadora i qualsevol cosa la porta a evocar instants del seu passat.
La platja que impregna els seus cincs sentits és l’escenari, però també matèria primera del llenguatge que empra. Una mar que besa i acaricia els contorns d’una geografia, la femenina corba que és el golf de València.
En Flaire de sal deixa la platja i navega dia i nit per la Mediterrània. Retroba illes i illots que parlen la nostra llengua.
La mar de Mercè Estrela Tena és íntima, viscuda i assaborida amb intensitat. Una platja sensual a la qual, com les onades, torna una i altra vegada per a retrobar-hi imatges d’una gran bellesa que l’han atrapada i l’han feta sentir viva. Encara que la mar, com l’autora, mai és la mateixa, i ens oferix en cada temps la intensitat del seu caràcter, de vegades calma, d’altres brava.
