‘De la lenta espenta dels caragols’
MANEL ALONSO | @Manelalonsocat.
El veterà escriptor de Gata (la Marina Alta) Carles Mulet Grimalt publica en l’editorial Tabarca Llibres l’obra amb la qual va obtindre el XIII Premi de Poesia Ciutat de Torrent, De la lenta espenta dels caragols.
Carles Mulet és un home que apareix en l’escena literària valenciana l’any 1981 en obtindre el Premi de Narrativa Vila d’Ondara, que compagina la creació literària amb la traducció i l’agitació cultural, i que ha estat durant anys membre del consell de redacció de la revista de literatura L’Aiguadolç; des de la dècada dels huitanta ha anat construint una obra en la qual ha arribat a les quotes més altes en la seua vessant poètica.
La seua poètica és lluny de la poesia discursiva, tendeix a la brevetat. S’alça intentant combinar el so dels fonemes de cada paraula amb els silencis, tal com fa la música. Aparentment senzilla, una senzillesa que traça un camí obert on el poeta exposa la necessitat d’eixir a la recerca de la bellesa. La bellesa és present en les nostres vides a pesar de tot, vull dir a pesar de la maldat, de la destrucció permanent… Buscar la bellesa per a poder-la gaudir, trobar la veritat que conté i preservar-la.
De la lenta espenta dels caragols es dividix en huit apartats, sis numerats i dos, el primer i el darrer, que porten títol, Anvers, amb un únic poema, Jo em preguntava, i Revers, amb el poema Llisca el cos. En el primer l’autor es pregunta què mou els caragols, i en el darrer explica com el cos llisca sobre la vegetació. On diu caragol potser caldria escoltar poeta.
La bellesa, com una fusió de bellesa i veritat, on el poeta endevina que hi és la clau que permet la transformació de la realitat en poesia.
D’això tracta aquest llibre, d’eixe procés d’exploració, d’experimentació que inicia el poeta empés per la seua passió per la vida, per la seua necessitat d’obtindre respostes a les seues preguntes. El poeta, com un caragol, avança carregat amb el seu bagatge personal, per tal de desxifrar un món que se li apareix sovint obscur. Busca entendre, comprendre, viure’l i capturar a través del llenguatge l’univers. El seu és un moviment de recerca individual activa i sobirana.
Carles Mulet afirma contundent: «El repte de la poesia és encarar-se en aquest misteri opac i provar de trenar la transparència de la paraula amb l’acord del silenci. Fins que la veu es faça carn».
En resum, un autor i un llibre a tindre en compte.
