‘Memòries de mi mateix’
MANEL ALONSO | @Manelalonsocat.
L’escriptor de Sedaví (Horta Sud) Ferran Torrent ens oferix en la seua última novel·la, Memòries de mi mateix (Columna, Barcelona, 2023), dos relats que transcorren en el passat, concretament l’any 1968, que es desenvolupen en paral·lel, i un tercer situat en el present que acabarà lligant els dos primers.
Per una banda, ens conta la història de tres joves treballadors d’un poble de la comarca de l’Horta Sud que comencen a donar els seus primers passos en la lluita clandestina contra la dictadura del general Franco. Per una altra, un jove falsificador de pintura i de documents oficials que la mateixa nit que els tres treballadors fan la seua primera pintada rep la inquietant visita d’un membre de la brigada politicosocial de la policia del règim. Mentre que en el present veiem com ha triomfat en els seus negocis il·lícits el jove falsificador. Com, amb un seguit de socis, ha muntat una societat en la qual el seu màxim problema és on col·locar els quantiosos beneficis que genera. Els personatges secundaris són una àmplia galeria de personatges amb el segell personal que els sap donar Torrent, capellans, lladres de bancs, periodistes que saben més del que conten, policies amb consciència i altres sense escrúpols, mafiosos xinesos, empresaris corruptes, anarquistes que encara somnien una Arcàdia inexistent… Personatges de tornada de tot que tenen una mirada irònica, sarcàstica, sobre la societat, però que en molts casos saben mantindre el valor de la paraula donada i que, a pesar de tot, creuen amb una certa ingenuïtat en l’amistat.
Al llarg de la narració trobem picades d’ull als nous narradors valencians; reflexions tocades pel desencant sobre política i el paper de certes ideologies en el sistema, així com el sempitern problema del finançament autonòmic valencià al qual aquesta societat il·legal, en un moment determinat, es planteja donar-li solució.
Ferran Torrent, que durant dècades ha estat el gran escriptor de novel·la negra de la ciutat de València i la seua àrea metropolitana, amb retrats crus i alhora divertits sobre la capital del Túria, fa eixir el seu personatge del país per a connectar-lo amb altres falsificadors internacionals, així com la seua societat amb grups d’inversors de capital més que dubtós que compren estats sencers del continent africà, posant governs titelles per a d’aquesta manera fer blanqueig del capital i espoli dels seus recursos naturals.
Memòries de mi mateix és una novel·la amb una prosa àgil i diàfana que es fa de llegir. Un llibre amé, ple de diàlegs, que entreté alhora que fa pensar en quina mena de femer s’ha convertit el món. Sort que encara queden personatges com el Mític Regino o el periodista Marc Sendra.
