MANEL ALONSO | @Manelalonsocat.

L’abril del 1993, Edicions 62 publicava Terra d’aigua, l’obra amb la qual Ramon Guillem havia obtingut el XXX Premi Ausiàs March convocat per l’Ajuntament de Gandia. Sense dubte, una de les millors i més intenses col·leccions de poemes de l’escriptor de Catarroja. I no és una simple opinió meua, ja que l’any següent fou reconeguda amb el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians i el Premi de la Crítica Serra d’Or. Una fita important de la poesia valenciana del darrer mig segle.

En el pròleg, l’escriptor i crític literari de Betanzos Xulio Ricardo Trigo ens informava del següent: «Terra d’aigua és un dels reculls més intensos del que s’ha anomenat fins ara generació dels vuitanta».

Una col·lecció unitària que s’inicia amb el poema Un silenci, del qual Ricardo Trigo deia que «ens dóna bona part de les claus que necessitem per a recórrer aquest recull». A aquest poema li va posar veu i música Miquel Gil. A la poesia de Ramon Guillem s’han acostat també altres músics, com ara Carles Pastor, Josep Alemany i Artur Àlvarez, els dos darrers li han dedicat un treball discogràfic sencer, De sobte la llum i Un calfred d’ocells, respectivament.

L’any 2017, El Petit Editor feu una segona edició del llibre amb un pròleg del poeta i crític literari lleidatà Jaume Pont, qui ens assegura: «Terra d’aigua s’instal·la sobre la sorra movedissa de les paradoxes de la condició humana i en la constant realitat de l’anhelar». La poesia de Guillem en aquesta nova edició se’ns oferix acompanyada de pintures sobre paper de l’artista plàstic de Catarroja Juan Olivares. Un pintor de renom internacional a qui, com al mateix Guillem, li agrada explorar temes com ara el pas del temps, les emocions i l’atzar.

Terra d’aigua és l’espai vital, però també literari, del poeta, l’Albufera de València i el seu entorn paisatgístic i humà. Els darrers versos del poema Crepuscle sempre me la fan present: «Fugen, vers l’horitzó profund, / les aus de colors i els crits / folls de l’aigua: un vaixell / d’espècies i dobles d’or / és la vida / esborrant-se en la mar vella».

Trenta anys més tard, Ramon Guillem decidix aturar-se per uns instants i fer recompte de la seua trajectòria poètica amb una exposició que trau els poemes fora del llibre: 30 anys de Terra d’aigua. Una exposició que durant el mes de juny hem pogut veure a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània i que a la tardor veurem a la Casa de Cultura de Catarroja.

A través d’un seguit de panells, Ramon Guillem ens mostra els poemes originals acompanyats per les versions en mandarí, rus, gallec, francés, italià i castellà, que en el seu moment van aparéixer en diverses antologies de poesia catalana publicats a l’estranger. Com a excepció, es mostra també el poema La gramàtica i l’atzar, del llibre Abisme i ocell del 2010. Uns versos escrits per al catàleg de l’exposició La gramàtica de l’atzar de Juan Olivares.

Els panells es mostren junt amb l’obra que sobre paper va pintar Juan Olivares, unes pintures de colors vibrants, on de vegades predominen els blaus, altres hi apareixen arramblant el protagonisme el verd, el negre, el groc, el carmesí, el marró terrós, tots ells propis del paisatge que ens ocupa i que d’alguna manera evoquen. Olivares dibuixa amb el pinzell formes ondulants, suggerents, que recorden la carícia de l’aire sobre la vegetació, el pas del temps sobre la mirada i el paisatge.