Jo ja he votat

Dimecres vam anar a votar per correu a la ciutat de Barcelona. Dic això així de clar i posar de manifest que considero una bajanada, respectable, això sí, qualsevol opció que permeti que els contraris a l’independentisme tinguin una proporció més gran de vots que els independentistes.

El vot de càstig amb el nostre sistema electoral no existeix. Potser, si realment existís un partit fort, amb garantia de tenir un nombre de vots suficient, que optés per recollir l’acta, seure i no votar mai, existiria. Ara no.

És possible que alguns opinin que serà la llei del karma la que tindrà efecte sobre els partits que no han fet allò que jo volia que fessin. És possible, jo soc un escèptic, en el discutit sentit poc racional que tot és possible mentre no es demostri el contrari. Clar que Punset, DEP, també va raonar: “Jo, probablement, no em moriré mai. No està demostrat que jo moriré. – Però fins ara tothom s’ha mort. – Això no és una prova”. Naturalment, l’home, d’intel·ligència excepcional, tenia un humor subtil. Se’n fotia del mort i del que el vetlla.

En conclusió, el sistema electoral espanyol, al que per incapacitat provada de la majoria dels dirigents polítics catalans, estem, no permet que l’incomplidor pagui un preu. Per reflexionar.

Així doncs, per a mi, i em disculparan els que no pensin com jo, no votar o votar en blanc és una estupidesa política.

Una altra cosa serà com ens organitzem per castigar l’incompliment. La militància política per penalitzar internament el que no compleix és l’única fórmula que conec.

El cert és que el país està cada dia més anestesiat i només faltarà que els ajuntaments quedin en mans de persones de la línia de Salvador Illa, que no entén que el Govern es queixi de la catàstrofe de Rodalia. Renfe i Adif gairebé justificades. Algú que no sigui curt pot votar això? El vot inercial és molt poderós, frena, atura el canvi que els incompliments dels governants farien preveure.

Algú pot entendre que no tinguem a Catalunya una mobilització enorme després de tot el que està passant amb els trens, el català, la justícia, etc.?

Ens limitem a provocar un linxament de la ministra Raquel Sánchez. Ella podrà ser incompetent, però podem recordar els ministres que han passat des que Rodríguez Zapatero va prometre 4.000 milions d’euros per a Rodalia. És possible que ella intenti posar una mica d’ordre, ni idea, però dubto que hi pugui fer res contra la piconadora espanyola preparada per destruir Catalunya. Potser l’hipòcrita de Salvador Illa deixi el cinisme de banda i comenci a respectar els seus conciutadans.

Tanmateix, la culpa és nostra. Uns xais, o unes gallines.

Sempre fi, en el diari de Girona del dijous, Xavier Sala-Martín davant la pregunta: “Ja que parlem d’evolució, li haig de preguntar si Catalunya evoluciona”. Contesta: “No com a mi m’agradaria, però continua evolucionant, és una obedient comunitat autònoma espanyola. És una evolució respecte de l’any 2017 i respecte del que jo creia que passaria. No és l’evolució que m’hauria agradat, perquè jo prefereixo les àligues que les gallines. Ens hauríem pogut convertir en àligues i hem acabat essent una gallina que no sap volar.”

Igual si es produeix una certa revolució a les votacions, traiem alguna cosa. No és que tingui molta fe, però cal continuar picant, ni que sigui ferro fred.

No defallim, votem independència, encara que després els escollits no actuïn com caldria. Armem-nos políticament per destruir-los si no compleixen.