‘Cercles (ex)cèntrics’
MANEL ALONSO | @Manelalonsocat.
La poeta Noèlia Díaz Vicedo ha publicat aquest mes d’abril passat el que és el seu segon llibre de poesia, Cercles (ex)cèntrics, en l’editorial gironina Edicions Tremendes. El seu primer llibre, Bloody Roots/Arrels sagnants, aparegué l’any 2017 en edició bilingüe anglés-català en l’editorial londinenca Francis Boutle Publishers. Noèlia Díaz, que és nascuda a Agost (l’Alacantí), és un dels secrets literaris més ben guardats del País Valencià, a pesar d’haver estat culpable, junt amb Sandra D. Roig, de l’edició de Donzelles de l’any 2000. Antologia de dones poetes dels Països Catalans (2014).
Cercles (ex)cèntrics és una col·lecció de poemes escrits entre els anys 2011 i 2016. No és un llibre de poemes independents, encara que poden tindre i de fet tenen també una lectura en solitari. Però l’objectiu de Noèlia Díaz Vicedo ha estat que conformen una unitat dividida en quatre apartats o cercles: La llei, Els espills, La paor i El món.
És la poesia d’una dona conscient de la condició de dona que a l’hora d’escriure, a més de transmetre emocions i sentiments, o d’evocar espais físics i temporals, té la necessitat de preguntar-se el perquè de tot plegat per tal que una experiència personal supere els seus límits.
Noèlia Díaz Vicedo és una poeta que com a dona reivindica la literatura escrita per dones. Que coneix la tradició literària de la qual prové i la utilitza, la manipula i la transgredix, la posa al dia per tal de superar les fronteres i comprendre la realitat i la capacitat que té el llenguatge per a descriure-la.
El llibre compta amb un prefaci en el qual la poeta ens marca la lectura que vol que fem del llibre, o almenys que coneguem l’itinerari que ens ha reservat, començant per la norma que imposa l’orde al caos, per a continuar a través de les imatges que reflectixen els espills, unes imatges on apareix la tensió entre la llei i l’experiència de la realitat. Per a després donar un altre pas on ens prega que explorem la realitat de la dona, de l’ésser humà que crea vida i que sovint s’ha vist arraconat, i per últim ens revela la possibilitat d’inaugurar a través de l’escriptura el nostre univers.
Tanca el llibre un encertat postfaci de la poeta de Gandia Teresa Pascual, qui entre altres coses assenyala: «Els nexes de l’antic i del present configuren aquest mapa de cercles-poema que Noèlia Díaz Vicedo ens presenta com uns camins que ens convida a transitar cap al coneixement o, si més no, cap a noves preguntes».
Un llibre que reclama diverses lectures, amb un grapat de poemes brillants com ara Casa, La impostora o Pèrdua, que tenen una força que va més enllà del conjunt. Un llibre per a la reflexió.
