‘Lluny d’Amèrica’
MANEL ALONSO | @Manelalonsocat.
L’any 2019 vam tindre l’oportunitat de llegir Amèrica endins (Bromera), una obra on l’escriptora i periodista de la ciutat de València Lourdes Toledo ens contava la seua experiència americana. Toledo va viure durant tres anys a l’estat de New Mèxic, on va exercir com a mestra de primària. Amèrica endins li va valdre el XX Premi d’Assaig de la Mancomunitat de la Ribera Alta.
Quatre anys més tard, publica un nou llibre, Lluny d’Amèrica (Edicions del Bullent), a través del qual amplia i aprofundix la seua mirada crítica i apassionada sobre els Estats Units, fent petites incursions en països veïns com ara Mèxic, Nicaragua i el Canadà. Un llibre amb el qual va obtindre el Premi Josep Vicent Marqués dels XL Premis Ciutat de València.
Lluny d’Amèrica és una col·lecció de petits assajos emparentats, per una banda, amb la literatura de la memòria, i per l’altra, amb el periodisme. La mirada, així com la ploma de Lourdes Toledo, és afilada, crítica, penetrant. Trobem en les pàgines d’aquest nou lliurament reflexions encertades, palpitants, que partixen de la seua experiència, comparacions ben perfilades sobre la manera d’entendre el treball, l’oci, les relacions humanes, la creació audiovisual o la literatura entre els Estats Units i l’Europa mediterrània, i en especial el País Valencià. Trobem la crònica dels diversos viatges, l’encontre amb els americans originaris, que per sort encara en tenen. Trobem una mirada sobre una societat diversa, excessiva en molts aspectes, puritana almenys de portes cap enfora, individualista, obsessionada amb la productivitat.
Lourdes Toledo ens parla dels escriptors americans que l’han seduïda, ens detalla com i on els va descobrir, ens oferix quatre ratlles sobre la seua biografia i dissecciona d’una manera crítica la seua obra. Fa una reflexió sobre l’audiovisual americà, el cinema, però sobretot les sèries televisives, i compara les maneres de construir-les i de narrar en imatges dels nord-americans i dels europeus.
En tot moment, es mostra incisiva, irònica i aguda, i ho fa amb una prosa clara i directa.
Lluny d’Amèrica és el resultat d’una observació tenaç, des de la primera fila de la pròpia vivència, d’una societat en la qual sovint ens emmirallem i de qui acabem agafant prestats bons i mals costums.
