Eixamplar la base

Una de les coses que convé aprendre quan es gestiona, també els polítics, és a saber triar els indicadors.

A ningú se li acudiria, per fer el seguiment d’una anèmia, mirar la longitud del cabell cada setmana. Diríem, quina ximpleria. Tanmateix, potser algú decidiria mirar l’evolució del pes. Potser molts ja no ho trobarien estúpid. Està clar, però, que l’indicador per saber si hi ha anèmia és fer una anàlisi de sang i mirar l’hematòcrit i, també, els indicadors del metabolisme del ferro. Podria ser que donant-nos les lectures del pes, ens estiguessin enganyant i no ens prendríem els remeis necessaris.

En política passa igual. Cada acció ha d’estar dirigida a un objectiu, explícit, i ha de tenir un indicador que mesuri l’evolució.

Mirem alguna cosa del que deia el partit de govern sobre la independència, Deien, només començar que “… els homes i les dones que formem la candidatura volem la independència de Catalunya perquè sabem que és l’única manera de construir un país millor, més just, més lliure i més pròsper”. Afegien que per aconseguir-ho calia “Forçar l’Estat espanyol a acceptar el dret a l’autodeterminació i l’amnistia com a úniques vies per resoldre el conflicte polític amb Catalunya, com un pas més per la via àmplia cap a la independència”.

Segurament molts de vosaltres haureu contemplat, astorats i emocionats, com totes les accions del govern i el partit de govern van ben dirigides per assolir l’objectiu ara indicat.

La fórmula secreta és “eixamplar la base”. Estic segur que l’indicador el tenen registrat i tot va molt bé, encara que vosaltres no tingueu aquesta percepció.

De totes maneres, i seguit amb la política, els objectius i els indicadors, us faig una pregunta: Creieu que les accions del govern i del partit del govern, tenen com a objectiu “forçar l’estat espanyol…” o bé obtenir més vots a les eleccions vinents? Què creieu?

No ens enganyem. El partit és una empresa que té com a objectiu aconseguir poder per col·locar el màxim de gent afí. Ja sabeu que els motors que mouen homes i dones en llurs carreres professionals són tres: poder, diners i vanitat. A tots ens predomina alguna d’aquestes coses. Si els que no són membres del partit / negoci no ho controlen, les coses van per on no haurien d’anar. Potser més poder, més diners o més vanitat per a ells, però això a nosaltres no ens importa.

Creieu que més vots als suara esmentats ens acostarien o ens allunyarien de la independència? Depèn del que beneficiés més al partit. Si allunyar-se els beneficia, ens allunyaran, si els perjudica, ens acostaran.

Eixamplar la base no és un indicador. Eixamplar la base, més aviat és reduir la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals a una sucursal de Tele 5, on els “estrelles” se senten més còmodes amb convidats i tertulians que parlen espanyol. És reduir el català per no molestar. És parlar al congrés de Maruja Torres. És renunciar a la llengua. És menystenir el Parlament. És anar pel món tutelat per l’ambaixador espanyol i convertir la bandera catalana en un banderí de fira.

És lamentable veure que en aquesta legislatura no hem fet un sol pas per ser reconeguts com a subjecte polític.

No, no hem d’eixamplar la base, hem de defensar els nostres principis com a nació i, per sobre de tot, defensar la llengua i la cultura catalanes en tots els àmbits. S’està perdent el país. No és culpa d’aquest govern ser on som, és un cúmul de despropòsits, però aquest govern, el primer que surt d’una majoria parlamentària amb més del 50% de vots independentistes no ha fet absolutament res per corregir la situació.

Podran dir, és que no podem! Els tractaré de savis i nobles, si així ho fan. Quan un no pot, ha de buscar una sortida, però mai no ha de fer de tap.

Si us plau, no freneu més el país i no contribuïu a la seva espanyolització.