‘Val/15’

MANEL ALONSO | @Manelalonsocat.

No passa tots els dies que es presente una nova publicació literària en llengua catalana, i menys que adopte en plena època digital el suport en paper. Potser que algú pense que darrere hi ha un col·lectiu que va viure l’apogeu d’aquesta mena de publicacions periòdiques en la dècada dels huitanta del segle passat, en què apareixien en cada comarca fanzins, revistes i quaderns de tota mena i format. No, estem parlant d’un col·lectiu nascut a finals del segle passat, que ja ha utilitzat d’una manera intel·ligent les xarxes socials com a plataformes literàries, alguns membres del qual han estat darrere de la revista poesia.noventa d’Instagram.

Ara, amb més experiència, han decidit crear un quadern de poesia amb una periodicitat anual i una tirada en paper, Val/15.

Val/15 és una expressió que prové del joc de pilota valenciana. El quadern té una certa voluntat d’antologia, la direcció es deixa assessorar per una persona forana i aquesta tria catorze poetes valencians vius que, junt amb l’antologista, oferiran una petita mostra de la seua obra.

Els poemes els acompanyen un seguit d’il·lustracions que, com la mateixa portada, han estat a càrrec de Víctor Sifre. El director de la publicació és el poeta Marc Caballer, que compta amb un magnífic consell d’edició, format per Mar Colomer, Beatriz Marrodán i Betllem Pallardó.

És una antologia on és impossible que càpiguen tots els i les poetes valencianes actuals que compten amb una obra d’interés, però és prou equilibrada en qüestions com ara la paritat genèrica: 8 homes i 7 dones, com també a nivell intergeneracional, ja que hi trobem poetes nascuts en les dècades que van dels anys trenta a la dels noranta del segle passat. A nivell territorial, hi ha representants des de ciutats de les comarques meridionals com ara l’Alacantí, les comarques centrals com l’Alcoià i la Safor, la ciutat de València, l’Horta o les comarques del nord com la Plana de Castelló. Alguns dels poetes ja foren antologats en el seu moment en obres generacionals, com ara La vella pell de l’alba, de poetes dels setanta, com és el cas de Manel Rodríguez-Castelló i Jaume Pérez Montaner; de Camp de mines, de poetes dels huitanta, com ara Teresa Pascual o Ramon Guillem; d’Envit, nous escriptors valencians, també de poetes dels huitanta, com és el cas de Vicent Penya i aquest que escriu; de Dotze poetes valencians de poetes dels noranta, com ara Begonya Mezquita; Tibar l’arc, una mirada a la poesia actual, també de poetes dels noranta com Josep Porcar o Begonya Pozo. Altres els ha marcat la seua condició de perifèrics, com és el cas de Victòria Eugènia Cremades i Francesc Pastor Verdú. El cas d’Isabel Robles, Aina García Carbó o Mercè Claramunt és totalment diferent, ja que compten amb una magnífica obra reconeguda per la crítica i sí que han aparegut en diverses mostres poètiques com els dos poetes abans esmentats.

En resum, una iniciativa valenta i lloable, Val/15, i que continue la partida.