‘Visat al cor de la bèstia’
MANEL ALONSO | @Manelalonsocat.
Nova York és més que una gran metròpoli. Hi ha qui afirma que durant el segle XX va prendre el relleu de París com a capital mundial de la cultura i, com aquesta en el seu moment, és centre de pelegrinatge d’artistes d’arreu del món.
Nova York no sols és un espai per al debat cultural, sinó per al debat polític mundial, ja que allí es troba la seu de les Nacions Unides i d’alguna manera és on residix el poder polític mundial . Però no oblidem que aquesta ciutat de ciutats i punt de trobada és també on té la seua residència la bèstia dels set caps del capitalisme i, per tant, és centre del poder econòmic mundial.
Així com a Vicent Andrés Estellés li va arribar un dia el moment d’escriure el seu cant a València, hi ha poetes com ara Federico García Lorca, Poeta en Nueva York, o José Hierro, Cuaderno de Nueva York, que senten la necessitat imperiosa de plasmar la seua experiència novaiorquesa. Aquest ha estat el cas del poeta de Montalbán (Terol) i resident a Oliva (la Safor) Gregori Royo Bello, qui després de visitar la ciutat de ciutats, el punt de trobada, la seu de la bèstia, n’ha escrit el seu cant. Gregori ens oferix en Visat al cor de la bèstia (Vincle editorial, 2022) una mirada personal, de vegades tocada per la ironia, d’altres evocativa i sempre perspicaç, sobre una metròpoli diversa i complexa, un símbol de tantes i tantes coses.
Amb aquest llibre va obtindre el Premi Teodor Llorente 2022 que organitza i patrocina l’Ajuntament de La Pobla de Vallbona.
El seu és un viatge d’anada i tornada amb visat de turista, es tracta de la visita d’un poeta que busca i troba el rastre i les petjades d’altres poetes com ara Walt Whitman, La roca de Walt Whitman, o del poeta de Granada, Lorca en Columbia University. Ens detalla la història d’aquell emigrant de la Safor que a principis del segle XX va fer un viatge d’anada i tornada a la recerca del somni americà i es va trobar amb la cara més dura del capitalisme, aquella que la bèstia reserva als desheretats de la terra. Es passeja per les diverses ciutats que hi ha dins de Nova York, Queens, el Bronx, Manhattan… Observa i dissecciona les diverses realitats amb les quals es troba.
El llibre, escrit en vers lliure, està dividit en dos apartats: East river i La vall del riu Hudson. El componen un seguit de poemes quasi tots extensos i amb un to marcadament narratiu.
La mirada del poeta sobre la ciutat no és asèptica, l’acompanyen les seues lectures i la seua posició ètica i estètica. Encara que cosmopolita, és un home amb arrels que el fan fill d’una cultura marcadament mediterrània, filla dels clàssics grecs i llatins.
Visat al cor de la bèstia és un llibre breu però intens, amb unes formes que l’acosten a la narrativa, la qual compensa amb una contundent força lírica. És el cant personal, suggerent, evocatiu i alhora realista d’un ésser humà que estima i coneix la condició humana i sap que els éssers humans són capaços de crear monstres. És una invitació a passejar per the big apple.
