‘L’assaig dispers’

27 / desembre / 2022

MANEL ALONSO | @Manelalonsocat.

Josep Ballester (Alzira, 1961) és un dels poetes més notables de la seua generació, però també és un assagista i un estudiós destacat i un narrador brillant. Actualment exercix com a professor d’educació literària a la Universitat de València.

Al llarg de la seua dilatada trajectòria, Ballester ha dedicat diversos estudis a l’obra de Joan Fuster (Sueca, 1922-1992); l’any 1990 va publicar Joan Fuster: una aventura lírica (Editorial 3i4) i enguany n’han aparegut dos títols: Fuster instantani (Editorial 3i4) i L’assaig dispers (Vincle editorial).

Darrerament ha caigut en les meues mans un exemplar de L’assaig dispers, un llibre que recull deu articles de Fuster, tots ells publicats en diverses revistes i periòdics durant els anys que van del 1948 al 1991. La selecció ha estat a cura de Josep Ballester, qui també s’ha encarregat d’escriure una introducció que porta el suggerent títol d’Algunes diversitat(s) i perplexitat(s) dels tebeos per a intel·lectuals de Joan Fuster. Un text amé i aclaridor on Ballester fa una radiografia al procés de construcció del discurs de Joan Fuster, com també un seguiment a la seua evolució al llarg de quaranta anys. Ens detalla diverses qüestions sobre el seu estil i la seua trajectòria.

El resultat és un llibre interessant, on el lector descobrix els motius temàtics de Joan Fuster i el mecanisme intern dels seus petits assajos.

L’assaig és el gènere que tria Joan Fuster per a deixar enrere, en primer lloc, el poeta que fou, i en segon lloc com a vehicle ideal per a crear i transmetre idees, unes idees amb les quals construïx un discurs obert, propens al diàleg i amb el qual denuncia el dogmatisme i els diversos paranys que el poder va creant per tal de tindre sempre i en tot moment dominat el relat social per a d’aquesta manera mantindre el control sobre la ciutadania.

El de Joan Fuster no és un sermó laic que va en una única direcció, encara que alguns dels seus seguidors així ho voldrien, és una invitació a la conversa, al diàleg obert i plural. Des de les pàgines dels llibres, de les revistes, dels diaris ens invita a obrir els ulls, a pensar, a tindre una opinió, a expressar-nos, a exercir la llibertat.

L’assaig dispers és un llibre i alhora una oportunitat per a conéixer els mecanismes interns dels articles de tot un clàssic de qui enguany celebrem el seu primer centenari.