‘Carraixet 50’
MANEL ALONSO | @Manelalonsocat.
L’any 1972 i després d’un lent procés de conformació, el músic Lleonard Giner i Mur i l’escriptor i llibreter Rafa V. Arnal funden el grup de música popular valenciana Carraixet 72, el qual, a partir del 1975, passaria a ser Carraixet.
Durant els cinquanta anys de la seua existència, han anat incorporant-se al grup diversos membres de la família Giner, així com el cantant Rafa Arnal fill, que compta amb una trajectòria en solitari d’allò més interessant. Des de la seua creació han participat en tota mena de concerts, aplecs i activitats en defensa de la llengua i de la cultura del País Valencià, i han editat deu treballs discogràfics, el darrer aparegut aquest any, Carraixet 50.
Carraixet 50 ve a celebrar el cinquanta aniversari d’una formació majoritàriament femenina, les filles i netes de Lleonard Giner, i feminista. El so de la banda ha anat evolucionant i madurant al llarg del temps, d’una música festiva amb unes veus infantils dels seus inicis a un so mestís que juga amb la música tradicional valenciana, el so de les dues bandes de la Mediterrània i el pop, fent parades puntuals en el rock i en el soul.
L’any 2020 es va estrenar el documental d’Helena Sánchez Bel La bomba Carraixet, que reconstruïa els fets que van fer que la incombustible família Giner estiguera a punt d’abandonar els escenaris.
El grup, format en l’actualitat per les germanes Vanessa, Mari, Miryam, Eva i Carme, la filla de Mari, ha aconseguit unir en un projecte musical tres generacions d’una mateixa família de la comarca de l’Horta Nord, que han treballat sempre amb honestedat, creativitat i una insubornable llibertat.
Carraixet 50 ha estat produït pels músics Tere Núñez i Nacho Mañó. Conté onze cançons amb un so mestís, amb tocs àrabs, balcànics i guitarres flamenques, com la que sona en el segon tema del disc Feu-nos lloc on actualitzen i recreen les tradicional albades valencianes. Hi apareix també una cançó amb una gran càrrega emotiva dedicada al pare i fundador del grup: Pare.
La família Giner, a més de les veus, també s’encarrega de la interpretació musical, Mari toca el fiscorn i les postisses, Eva el saxo tenor i la percussió, Miryam el clarinet i els teclats, Vanessa la flauta travessera, i Carme el violí. En aquesta ocasió se’ls ha sumat Tere Núñez al baix elèctric, Helena Fenestra a la guitarra acústica, Isabella Láuzara al llaüt, la bandúrria i el violí i Eva Català a la bateria i les percussions.
Les germanes Giner han musicat en aquesta ocasió lletres de Samar Hammadeh, El gessamí, una cançó amb sonoritat àrabs i afganeses; d’Encarna Sant-Celoni, De poble; de Toni Mercader, La llengua i La Nostra Carme, aquesta darrera de música tradicional grega; de Josep Guia, Cant a València; de Lorena Cayuela, Història d’amor; i de Fina Cardona, Lluna lluneta, on col·laboren membres de la tercera generació de la família Giner, Màxim, fill de Vanessa, Adam, fill de Miryam, Joana, filla de Mari, i Eva, filla d’Eva.
En el disc torna a estar present la col·laboració de Rafa Arnal fill.
Un treball ric en sonoritats, intens, madur, del qual jo destacaria els jocs vocals; un pomell de cançons que no deixen indiferent ningú.
Imatge: Ximo Bueno
