‘Antologia cordial’

MANEL ALONSO | @Manelalonsocat.

L’any 2002 Marisol González Felip va publicar, en la desapareguda Brosquil edicions, Paraula del retorn (Tria personal, 1988-2000). Un llibre important per diverses raons, la primera perquè posava a l’abast del lector de poesia en llengua catalana l’obra d’una autora els llibres de la qual sovint havien estat publicats a través de la institució pública que havia convocat el guardó literari que se li havia concedit. Aquestes edicions, que proliferaren durant els darrers trenta anys del segle XX, no gaudien d’una promoció i d’una distribució adequades. Una altra raó és la qualitat d’una obra amb una personalitat més que destacable. Aquella tria personal comptava amb un pròleg de Miquel Martí i Pol.

Vint anys després, l’editorial Neopàtria publica una nova mostra del quefer poètic de Marisol González, Antologia cordial, aquesta vegada amb un estudi preliminar de Mireia Ferrando Simón.

Marisol González Felip és una poeta nascuda l’any 1962 a Nules (la Plana Baixa), que apareix en el panorama poètic en la dècada dels huitanta del segle passat. Una autora que, des del meu humil punt de vista, es deixà injustament fora de la seua antologia generacional, Camp de mines, el compilador i crític Francesc Calafat.

Marisol aprofita Antologia cordial per a fer una lectura crítica i atenta a la seua extensa obra poètica; selecciona poemes de diversos llibres i amb tot un seguit de poemes inèdits confecciona aquesta mostra organitzant-la en cinc apartats. No té voluntat de crear un llibre de llibres, ja que els poemes s’organitzen per temàtiques, i no per l’any o pel llibre en què aparegueren.

Tres cites de tres autors diferents obrin l’antologia, els quals pretenen ser un homenatge i una declaració explícita per part de l’autora de la guia i mestratge que han suposat per a ella: Federico García Lorca, Vicent Andrés Estellés i Jaume Pérez Montaner, encara que en els poemes també endevinem altres influències, com la de Marc Granell o Martí i Pol.

Antologia cordial és un llibre d’amor, però d’amor en el sentit més ampli de la paraula, d’amor sensual, de desamor, d’estima per una llengua, per una ciutat, per la poesia, pel record sentit, l’homenatge obligat i la memòria, una memòria que com en la darrera part del llibre és un amor heretat.

És aquest un llibre ple de llum i, amb aquesta, de les seues ombres, la llum de totes les fases de la lluna, de la pluja que l’amara i amara els seus versos, de soledats. Marisol és una poeta amb una mirada diàfana, amb un univers i un llenguatge propis, la poeta, amb els seus cinc sentits, recull de la realitat els colors del seu cant.

Dialoga també amb altres poetes, o conversa amb ella mateixa, trau forces del no-res per animar-se. Escriure per a ella és una manera d’ordenar el món, d’intentar explicar-se el sentit de la vida, de sobreviure als naufragis individuals i col·lectius.

Amb Antologia cordial Marisol González Felip fa recompte del temps i ens invita a una lectura intensa però pausada, i sobretot es reivindica com una de les veus poètiques dels darrers quaranta anys més a tindre en compte, i ho fa sense acritud, amb un somriure, com sempre.