‘Les estances’
MANEL ALONSO | @Manelalonsocat.
Des de l’any 1994, que va publicar Quan indagues l’instant en l’editorial Germania d’Alzira, Vicent Torres Aguado ha anat creant llibre a llibre un univers poètic personal, marcat per un lèxic ric, uns versos diàfans i aparentment senzills en què la mirada del poeta es posa sobre les petites coses que l’envolten. Tot allò que ens presenta és important i l’espai buit que deixen les absències també.
L’any 2021, just després de publicar Poemes 1987-2012. Recull personal (Editorial Neopàtria, 2020), una antologia de textos inèdits, Torres Aguado va obtindre el VI Premi de Poesia Xavier Casp que convoca l’Ajuntament de Carlet (Ribera Alta), amb l’obra Les estances (Editorial Neopàtria). Un títol que ens porta a Carles Riba, però no a la seua poesia.
Estem davant d’un volum on ens retrobem amb l’elegància, la lluminositat, la sensualitat, la capacitat d’evocació i recreació d’atmosferes de la poesia d’aquest poeta nascut a Picassent (Horta Sud) l’any 1956. Un llibre dividit en dos grans apartats més un poema en forma de comiat: «Amb tu i sense tu…. per tu / i per a tu», L’estança tancada: «En l’estança tancada, / al matí, desdejune, / amb eixa solitud / —en conjura de temps— / que suara vivim…» i L’estança viva: «L’univers es conté / en un petit mot / replé de vida / i de llum: / Tu».
Com tants altres llibres editats i inèdits, tant de narrativa com de poesia, que han caigut darrerament en les meues mans, es tracta d’un llibre escrit durant el període de confinament que va provocar la pandèmia de la covid-19, però a diferència de la majoria de títols no ens parla de la malaltia ni de tot el dolor que va causar.
El confinament va canviar el ritme a la nostra vida, ens va allunyar de les persones que estimem.
Vicent Torres Aguado aprofita aquest temps per a retornar a l’escriptura «per enfilar i brodar / en el llenç de la vida / els moments / dòcilment viscuts / en present de gràcia». Gràcia, un mot amb unes quantes accepcions que apareix d’una manera insistent en tot el llibre, un mot que ens parla de puresa, d’agraïment…
Les estances és un llibre marcat pel ritme del batec del cor del poeta, un ritme assossegat, sense daltabaixos, que junt amb el vers lliure en el qual el trobem d’allò més còmode, la maduresa vital i creativa i sobretot la seua mirada personal, el doten d’unitat i d’una bellesa equilibrada.
La mirada del poeta l’acompanyen els altres sentits, que busquen i enyoren una fragància, el timbre d’una veu, la suavitat d’una epidermis. Els sentits desempolseguen la memòria, la qual evoca uns records que desperten els sentiments, les emocions perdudes i enyorades.
El poeta bada per les estances de la seua llar, redescobrint el seu món petit i alhora immens.
Vicent Torres Aguado és un d’aquells poetes que ha anat construint una obra en solitud, en silenci, sovint ha passat desapercebut a bona part de la crítica, i és una llàstima. Un poeta rigorós, pulcre, vital, que es troba ara en un moment de maduresa creativa i a qui cal visitar.
