‘Terra ocupada’

MANEL ALONSO | @Manelalonsocat.

Entre l’extens currículum de Pasqual Mas i Usó, catedràtic de Literatura Espanyola, autor de diversos estudis sobre el Barroc espanyol i literatura actual, novel·lista, contista i poeta, sovint s’oblida la seua faceta de viatger.

Tant la Plana Alta com la Plana Baixa, entre la generació d’escriptors nascuts en la dècada dels seixanta del segle passat, han donat grans viatgers, com ara Joan Garí, Joan Baptista Campos i, fins i tot, Vicent Marçà, amb el seu Hem fet el Tourmalet. Autors per als quals el viatge ha acabat conformant una part important de la seua obra literària.

Pasqual Mas, nascut a Almassora l’any 1961, és un home aparentment tranquil, de conversa relaxada, a qui li agrada l’orde i que gaudix de l’aprenentatge constant. Un home madur, apassionat per la literatura i amb una mirada crítica sobre el món que l’envolta.

Enguany passat l’editorial Modernidad líquida li publicava una antologia poètica un tant peculiar: Terra ocupada. A través de huit apartats, ens oferix un seguit de poemes apareguts en llibres anteriors en els quals l’autor se situa davant de diverses realitats de diferents racons del món: Birmània, Cambotja, Etiòpia, Iran, República Dominicana, Veneçuela i Vietnam, estats tots ells als quals la geopolítica els ha jugat una mala passada al llarg de la història.

Tots són societats que han tendit a l’autocràcia, a l’autodestrucció o al naufragi. Però només són una petita mostra, en restarien fora altres on la fallida ha estat més estrepitosa i brutal, com Somàlia, Líbia, Iemen, Haití… Però trobe que són suficients per a mostrar com els drets humans i els drets de les nacions són trepitjats i destruïts sense contemplacions per la voracitat d’un sistema de globalització en el qual prima l’egoisme, la rapinya, la voracitat per damunt de valors com ara la llibertat, la dignitat, la solidaritat… I no, no és només producte de la voracitat d’allò que anomenem Occident, encara que l’autor així ho crega, s’oblida que la Xina, la Federació Russa i en menor mesura Aràbia Saudita (que li ho pregunten als ciutadans del Iemen), també actuen com a vertaders depredadors.

El poeta observa in situ el resultat dels diversos naufragis i es veu empés a escriure, a deixar constància dels sentiments que tot això li provoca, de la soledat que sent davant de tanta ignomínia. La seua, no ho oblidem, és una mirada crítica, subjectiva i occidental, producte en el fons de la cultura judeocristiana en què el paper del sentiment de culpa és tan important.

L’edició és bilingüe. Els poemes han estat traduïts a la llengua castellana per Pasqual Vicent i la seua és una traducció que fuig de la literalitat a qualsevol preu per a mantindre, sense trair el missatge, el ritme i la bellesa del poema.

La portada geomètrica i acolorida ha estat a càrrec de Lola Torres, que també s’ha encarregat de la foto de l’autor.

Terra ocupada és una antologia que es llig com un llibre nou.