‘Girar/Caure’

MANEL ALONSO | @Manelalonsocat.

Trenta-nou edicions porta ja el Premi de Poesia Manuel Rodríguez-Martínez, un certamen que organitza l’Associació Cultural Amigues i Amics de Joan Valls i Jordà de la ciutat d’Alcoi. Enguany se’n convocarà l’edició quaranta. Quatre dècades d’un premi de poesia que ha resistit el desgast que provoca el pas del temps, les diverses crisis i tancaments d’algunes de les editorials que han publicat les obres guardonades i unes polítiques que durant anys han menystingut i han intentat ofegar econòmicament iniciatives tan lloables com aquesta. Així i tot, el balanç és positiu, i els llibres guardonats, d’un interés literari destacable.

En febrer del 2022, unint esforços Edicions del Buc i Pruna Llibres, va eixir la darrera obra guardonada, Girar/Caure, del poeta de Gata de Gorgos (la Marina Alta) Vicent Botella i Soler.

El llibre té un epíleg de Marc Granell, tota una institució en la literatura catalana del País Valencià. Granell, amb una prosa diàfana i directa, ens oferix un text amb un to íntim, familiar, on ens posa en antecedents sobre diversos aspectes de la biografia de Vicent Botella, com ara que és doctor en física i ha residit alguns anys a la capital d’Àustria, així com l’obra publicada fins ara per l’autor «amb una mirada pròpia i una factura equilibrada i continguda que els encomanava una important solidesa». Girar/Caure és un recull dividit en quatre apartats escrits en vers lliure, que des del meu punt de vista requerix d’una lectura atenta. Marc Granell, amb saviesa, afirma que aquestes parts «són quatre àmbits des dels quals disseccionar, amb un llenguatge poètic d’estricta sintexi (heus ací la paraula clau per a entendre el llibre, i açò és meu) entre l’emotivitat i l’eficàcia, allò que s’esdevé fora i dins de nosaltres mateixos per tal de saber, en definitiva, que «Tota la casa cau, / tot cau, sense reverència, / obertament a terra».

I què és el que passa dins i fora de nosaltres mateixos, el temps, i amb ell la vida, el temps que fa florir i finir l’amor, el temps que envellix, que només envellix, l’odi, el temps que ens porta a créixer i a decréixer i que acabarà portant-nos a la fi d’ell mateix en nosaltres, on «la mort no era mort, / era temps, / la falda volandera del temps». L’ésser humà, un bon dia, es va traure del barret la idea de mesurar el temps i convertí la seua vida en un espai de temps finit. La mort des d’aleshores ens aguaita. Diu l’autor amb una certa ironia: «Morir-se / és una activitat saníssima».

El poeta en el primer poema ens assenyala diversos itineraris que enumera d’una manera senzilla. Ens convida a caminar, a girar-nos, a badar, a reflexionar, a dubtar, a divagar, a posar-ho tot en dubte, a equivocar-nos, a caure una vegada i una altra per acabar aprenent a volar, a pensar, a escriure: «Benvinguda la taca de l’home sobre la pàgina», a ser lliures.

Girar/Caure és un llibre escrit amb una gran capacitat de sintexi i en el qual de tant en tant ens sorprén un vers incisiu i afilat com un escalpel.