‘Passatge’

MANEL ALONSO | @Manelalonsocat.

El poeta de Sevilla Antonio Machado deixà escrit en un dels seus poemes més populars el següent: «Todo pasa y todo queda / pero lo nuestro es pasar / pasar haciendo caminos», fem camins, i «el món és a penes com el veus passant / entre el fulgor i l’obra», afirma el poeta d’Alcoi Manel Rodríguez-Castelló en el poema Passatge del llibre de poesia que porta el mateix títol. El poema acaba amb el vers: «Com el passatge és tot el que perviu».

El passatge és el lloc per on passem, és també l’acció de passar d’un lloc a un altre, així com el conjunt de passatgers o la porció relativament curta d’una composició literària o musical.

Totes aquestes accepcions del mot servixen per a definir d’una manera senzilla, potser simple i directa, el nou llibre de Manel Rodríguez-Castelló Passatge, que enguany ha publicat Edicions del Buc, una editorial ubicada a l’Horta Nord, concretament a la Pobla de Farnals, que cuida fins al més mínim detall tant el llibre com a objecte com el catàleg que es conforma amb el pas del temps.

Passatge és un llibre intens, divers, amb una veu de marcada personalitat. Manel Rodríguez-Castelló, poeta fill de poeta, coneix l’ofici i té un compromís immens amb la paraula, amb la bellesa i el pensament. La seua mirada crea el paisatge des d’una posició atenta a la realitat que l’envolta i alhora reflexiva. Ho fa amb els ulls ben oberts, que inviten la resta dels sentits a estar vigilants amb cada detall. No podem anar pels camins del món immersos, atrapats, en la pantalla fal·laç de ficcions artificials.

El llibre està ben estructurat. Els poemes conformen diversos apartats i subapartats, on prima el vers lliure amb un ritme interior compassat, un llenguatge acurat, ric en imatges, en idees i pensaments.

Hi ha moments en què el poeta d’Alcoi ens parla d’aquells membres del passatge que hem deixat enrere en diverses estacions, elegies sentides a un amic, Rafael Sirvent Mota, el record dels pares, el sentit homenatge a diversos poetes com ara Manel Marí, Josep Igual, Miguel Hernández, Francesc Bernàcer… Un reconeixement a les llibertàries i llibertaris d’Alcoi, com també la reivindicació de la gent que amb la seua posició ferma aguanta les envestides del brau rabiós que intenta aniquilar el país.

Hi ha un espai per al joc i l’exercici que es convertix en una mirada subjectiva sobre la cultura xinesa.

El passatge, l’acció del poeta convertit també en viatger en passar per un espai i un temps concrets, no debades som temps i fills del temps. El temps al llarg de tot el llibre és un dels elements crucials. Un temps per a la paraula convertida en so, però també per al silenci, el silenci que ens invita a fer una pausa, més o menys llarga, per a observar, reflexionar o agafar aire i continuar el nostre camí.

Un llibre que és també un passatge força interessant d’una obra poètica d’un dels poetes més rigorosos i brillants de la seua generació.