‘Vent d’absències’
MANEL ALONSO | @Manelalonsocat.
Sota el segell editorial de La casa cantonera, un espai cultural alternatiu d’Algemesí, i comptant amb el disseny, la maquetació i el muntatge fotogràfic de la portada de Joanra Estellés, el poeta Vicent Nàcher Ferrero publica un nou llibre, Vent d’absències. És el desé d’una trajectòria que si hauríem de qualificar d’alguna manera seria de coherent i compromesa amb la paraula escrita i la vida.
Vent d’absències és una col·lecció de seixanta poemes organitzada en un únic bloc. Cada poema apareix sota un títol que ens anuncia i posa la base del discurs líric que ens oferirà tot seguit. Estem davant d’una poesia marcadament discursiva, amb un to narratiu que l’acosta d’una manera transversal a les entrades d’un dietari. És quan ens capbussem diverses vegades en el text que ens adonem que l’aparent claredat expositiva ens oculta un batec musical cristal·lí i una càrrega lírica contundent.
Vicent Nàcher comença a escriure Vent d’absències tot just iniciat el confinament decretat arran de la pandèmia de la covid-19, però no és una crònica més d’aquells mesos, ja que els interessos de l’autor evolucionen i el porten cap a altres qüestions.
El nostre poeta és un observador de la realitat, un subjecte anònim que es passeja per la vida disfressant el seu dolor amb un somriure franc i una mirada plena de tendresa. Un individu que mira i escolta amb atenció el món que l’envolta. Escriu en primera persona i és ell, vull dir la seua biografia i la seua mirada, el primer dels arguments dels seus poemes: «Poe de la meua persona els versos / que tímidament us oferisc…». La seua no és la mirada d’un ingenu, d’un càndid a qui és fàcil enganyar o robar la cartera. Ha rebut colps brutals al llarg de la vida que li han fet algunes ferides que resten obertes. Hi ha en ell empatia cap a aquells que patixen, una preocupació per salvaguardar la dignitat humana i fer prevaldre els drets a la intimitat, l’amor i la llibertat. Entén la poesia com una posició ètica i estètica davant del món, però també com una eina de comunicació. És un home que empra la paraula no sols per a crear bellesa, sinó per a compartir els seus pensaments. Escriu per a traslladar-nos les seues preocupacions, els seus anhels i desitjos. Hi ha la presència constant del dolor i la pena en bona part del llibre, però també la por davant del control que el poder pretén exercir o de fet ja exercix sobre els individus a través de les noves tecnologies, retallant drets; la fal·làcia dels paradisos artificials; el consumisme exacerbat en les hores de lleure amb el parany de la falsa felicitat, amb la qual ens tempten i ens pretenen atrapar. Hi ha la posició ferma en contra de la violència exercida sobre els drets de les dones i dels col·lectius LGTBI. Però sobretot trobarem el desconcert que li provoquen els sobtats canvis de rumb i la fragilitat de la vida, així com la paüra a la mort que ens porta de sobte un vent ple d’absències.
