‘El fugitiu d’Almansa’
MANEL ALONSO | @Manelalonsocat.
L’any 2017 l’escriptor nascut a la ciutat de València Eduard Mira va publicar, dins de la col·lecció Jàssena de l’editorial Llibres de la Drassana, El Tinent Anglés, una novel·la que girava al voltant de la vida d’un suposat nebot de Joan Baptista Basset (líder maulet), Antoni Cruanyes. El relat s’iniciava a finals del segle XVII al cap i casal i ens narrava les relacions familiars de Cruanyes, la seua infantesa i joventut, i com els serveis d’intel·ligència de la reina Anna de la Gran Bretanya el capten per a convertir-lo en un espia. Són temps convulsos, està en joc l’orde mundial que la successió a la corona de les Espanyes pot trencar en favor de França. La novel·la acaba als camps de la ciutat manxega d’Almansa durant la fatídica batalla que va suposar de fet la caiguda posterior del Regne de València a mans dels borbons.
Aquest 2022, cinc anys després, Eduard Mira fa renàixer d’entre els cadàvers que omplin el camp de batalla el seu personatge en una altra novel·la, El fugitiu d’Almansa. Malferit i en companyia d’un noble militar portugués, dom Francisco d’Araujó, es recupera en un improvisat hospital. Però just abans de ser traslladat a una presó, tots dos aconseguixen fugar-se.
Eduard Mira ha dividit la novel·la en tres parts, Vida nova, on ens detalla el procés de curació i la posterior fugida a Portugal, amb la inesperada traïció de què és víctima. Al vent del món, on la narració agafa un impuls que la dota d’una potent energia. Un apartat en què Eduard Mira, amb gran ofici, ens detalla amb precisió el valor que té la vida humana en un temps, el segle XVIII, en el qual el tràfic d’esclaus s’ha convertit en una de les indústries més rendibles del planeta. La riquesa que aportarà als grans imperis la mà d’obra de milions de malaguanyats éssers humans farà possible la revolució industrial en algunes parts d’Europa i Amèrica. Antoni Cruanyes, com també altres blancs, és convertit en un esclau i, com si fora ramat, la seua pell és marcada a ferro roent amb l’escut del seu amo, dom Francisco d’Araujó.
Cruanyes recorre dalt d’un vaixell les costes de l’Àfrica occidental, ens descriu paisatges i el funcionament dels diversos grups humans amb els quals es troba. Grups que viuen i moren dins d’un sistema cruel, penós i inhumà. La novel·la es convertix en una successió d’aventures plenes d’emoció a les quals no els manca la força eròtica dels plaers carnals. Cruanyes torna a la península set anys més tard quan el tauler de la guerra ha canviat, les aliances han variat i només la ciutat de Barcelona resistix davant de les tropes de les dues corones borbòniques, però per molt poc de temps.
La narració en aquest segon bloc assolix les majors cotes d’amenitat i d’interés. Un interés, i fins i tot una agilitat en la seua prosa, que decau uns punts en la tercera part, L’acadèmia dels amatents, on el mateix autor fa suposicions del que des d’aleshores podia haver sigut la vida del nostre heroi. A poc a poc, l’aventura decau, el personatge s’establix amb una nova personalitat, però en les darreres pàgines Eduard Mira pega un colp de timó per a oferir-nos un final obert que presagia noves aventures per a un personatge complex, savi i valent.
