‘Pluja de cançons’

MANEL ALONSO | @Manelalonsocat.

Hi ha tot un seguit de poetes de la generació valenciana dels huitanta que la famosa antologia del crític Francesc Calafat Camp de mines. Poesia Catalana del País Valencià (Edicions de la Guerra, 1990) va deixar fora, i no és perquè Calafat fera un mal llibre, no. Tinc la impressió que aquest tipus d’antologies apareixen abans d’hora, quan la generació encara no ha donat sinó els seus fruits més primerencs, i és el mateix temps que acaba qüestionant-les, almenys en part. Així, poetes com ara Francesc Pastor Verdú, Jesús Girón, Vicent Penya, Maria Carme Arnau, Antoni Gómez, Maria Carme Sáez, Antoni Albalat, Imma López Pavia, Gràcia Jiménez, Josep Lluís Abad, Manuel Bellver, Nelo Navarro, que amb el pas dels anys han anat construint una obra reconeguda per la seua qualitat i originalitat, han quedat en una mena de llimbs generacionals.

Però no vull parlar més d’aquesta qüestió, que donaria per a un altre article. Vull centrar-me en el cas de Vicent Penya. Aquest autor de Rafelbunyol (Horta Nord) és conegut com a poeta, encara que és un home polièdric: agitador i promotor cultural, novel·lista, contista, articulista i fins i tot músic i lletrista de grups com ara el desaparegut 4000 Som Prou.

La seua vessant menys coneguda és la d’autor de llibres per a infants i joves. Uns llibres que Vicent Penya convertix en una amalgama dels seus diversos interessos creatius. Així, en Mireieta busca les notes són la música i el llenguatge narratiu els que es donen la mà en una aventura àgil i amena. En L’última victòria del Tirant lo Blanc, la seua passió per la llengua (Penya treballa de tècnic lingüístic a l’Ajuntament de Sagunt) i el seu amor als clàssics es barregen amb formules teatrals i narratives per a crear una obra divertida i didàctica. I en El xicot de la Taca i Sac de Panxa torna a un clàssic amb una aventura plena d’humor. Sabem que té inèdita una obra de teatre per a infants amb el títol ben explícit de Tirant i Carmesina.

Aquest 2022, després d’unes dècades sense novetats en aquest gènere, Vicent Penya ens oferix una proposta destinada als més joves de la casa: Pluja de cançons. Un llibre de poemes en format d’àlbum il·lustrat. Una acurada edició que ha anat a càrrec de l’editorial de Piles (la Safor) Edicions del Sud.

En aquesta nova aventura creativa ha comptat amb la col·laboració de la il·lustradora Maria Jesús Penya. Maria Jesús compta amb un estil eclèctic i amb influències diverses, entre les qual destaquen les de Carles Arbat o Joan Miró.

Tocs onírics, surrealistes, i amb una línia de dibuix diàfana, sovint amb colors primaris en què predominen els paisatges amb cels plens d’astres i d’estels. Cada doble pàgina esdevé un món sorprenent de formes i colors.

Com a punt negatiu, diré que l’editor s’enganya quan recomana la lectura en la contraportada de Pluja de cançons a infants d’entre 3 i 9 anys. M’explicaré. Estem parlant d’un llibre de poemes que Vicent Penya ha escrit per als infants que els adults portem dins, perquè nosaltres compartim amb els xiquets i les xiquetes de hui cadascun dels poemes. Un llibre ideal per a ser llegit, gaudit i comentat en família, a l’escola o al club de lectura.

Bona part dels poemes tenen un format de lletra de cançó, ja que naixen d’una cançó tradicional. Penya canvia la temàtica, l’ompli d’imatges i s’assaja en un joc poeticomusical. Però no es basa només en el nostre cançoner per a dotar les cançons de noves lletres amb les quals prioritza valors positius com ara el respecte al medi ambient, sinó que també fa un homenatge a altres poetes com ara Federico García Lorca, oferint-nos una versió particular del conegudíssim poema El lagarto está llorando, o Jaume Roig, utilitzant les seues formes poètiques.

Tanca el llibre La cançó de les cançons, que és un sentit reconeixement a la música valenciana de tots els temps.

Pluja de cançons és un llibre on, de nou, els interessos creatius de Vicent Penya s’alien per a oferir-nos una nova lectura de la nostra tradició poètica i musical. Penya és un autor que reclama el seu espai entre els millors escriptors de la seua generació.